BARCELONA.Malauradament, El segador no és l'única obra de Joan Miró que va desaparèixer en circumstàncies tràgiques. El 2001 el gran tapís de 66 metres quadrats que Miró va realitzar per al vestíbul d'una de les Torres Bessones del World Trade Center va desaparèixer durant els atemptats de l'11 de Setembre.
L'inventari d'obres decomissades pels nazis -perquè les consideraven "degenerades"- que van realitzar el Museu de l'Holocaust dels Estats Units i la Conferència sobre Reclamacions Jueves contra Alemanya va revelar el 2010 que una de les obres de la revolucionària sèrie de Peintures que l'artista va realitzar el 1933 va ser destruïda.
Miró també va destruir algunes de les seves obres. En aquests casos, però, la desaparició i l'alteració de les obres estan lligades a una lluita més íntima i, sens dubte, pacífica: la de l'artista amb la seva pròpia ambició i amb els dictats del seu art. Els conservadors del llegat de Joan Miró van descobrir durant la confecció del catàleg raonat de pintures de l'artista que el 1960 l'autor de La masia havia utilitzat el revers de la tela on el 1908 havia pintat un paisatge per pintar-hi una altra obra. Aquell paisatge, el primer oli de Miró que es conserva, va quedar ocult darrere un full de paper de diari fins que els restauradors els van descobrir i el van tornar a treure a la llum. Curiosament, existeix una fotografia de Bert van Bork on es pot veure Miró pintant al revers d'aquella mateixa tela.
Dues obres en un sol llenç
El 1978, Miró va tornar a pintar al damunt d'una altra obra primerenca. En aquest cas, però, encara es poden veure parts de l'obra original: un altre paisatge, del 1919, que porta per títol Montroig, vinyes i oliveres en temps de pluja . Així, en una sola pintura es poden contemplar els dos extrems de l'obra de Miró. El paisatge és un dels últims que va fer -aleshores solia pintar al natural- abans del seu primer viatge a París el març del 1920 i de descobrir el dadaisme i el surrealisme. El personatge que hi va pintar a finals dels anys 70 reflecteix l'estil, cada vegada més sintètic i depurat, i caracteritzat per l'ús dels colors primaris, dels últims anys de la seva trajectòria.
