MEMÒRIA HISTÒRICA
Cultura 27/01/2017

Els ocells que mai van sentir els deportats d’Auschwitz

Una instal·lació audiovisual revela com percebien el seu entorn víctimes i botxins de l’Holocaust

Sílvia Marimon
3 min
Marta Marín-Dòmine a la instal·lació audiovisual que ha creat  al Muhba.

BarcelonaAvis, dones, homes i nens, abans de ser gasejats a Auschwitz-Birkenau, veien els imponents bedolls dels boscos polonesos però no podien sentir ni veure bitxacs rogencs, ni caderneres, ni tords a causa d’un bloqueig psicològic. En canvi, mentre va ser a Birkenau, el tinent de les SS i ornitòleg Günther Niethammer va ser capaç de fer un catàleg on va descriure els 127 ocells que va veure des del seu observatori. Paradoxalment, el reputat ornitòleg va demanar que des de l’observatori -que li van construir expressament- es poguessin veure els ocells però no el camp on van morir prop d’un milió de persones.

La impossibilitat de percebre el cant dels ocells va cridar l’atenció de Marta Marín-Dòmine, professora d’estudis de la memòria i directora del Centre for Memory and Testimony Studies. “És com l’absència en un conte”, explica. Je vous offre les oiseaux - Us ofereixo els ocells, la instal·lació audiovisual que ha creat per al Museu d’Història de Barcelona (Muhba) i que es pot veure fins al 28 d’abril a la capella de Santa Àgata, regala al visitant el que els presoners no van sentir: el cant dels ocells. Exactament 500 sons que emeten els 127 ocells descrits per Niethammer. El director del Muhba, Joan Roca, aconsella sotmetre’s a aquesta experiència sensorial en solitari. “Jo vaig acabar plorant”, diu.

És molt difícil explicar l’Holocaust. Com es pot representar l’infern? L’experiència que proposa Marín-Dòmine apel·la als sentits però va més enllà perquè mostra les percepcions que víctimes i botxins van tenir de l’entorn. Una pantalla mostra imatges d’un paratge idíl·lic: Auschwitz-Birkenau sembla el destí d’una excursió de diumenge. L’altra ofereix el que actualment es pot veure al camp museïtzat: les filferrades que esgarrapen i els milers de sabates que van deixar les víctimes. Unes altres petites pantalles donen més informació. En una d’elles s’hi llegeix el document que va elaborar Niethammer: Observacions sobre la fauna ornitològica d’Auschwitz.

El llibre el va trobar un jove metge polonès, durant l’alliberament, en un dels calaixos de l’oficina de Niethammer. L’ornitòleg hi fa descripcions molt bucòliques i, de tant en tant, escriu que no ha pogut avançar amb el catàleg perquè ha tingut molta feina. Però no especifica de quina feina es tracta. Niethammer va ser jutjat i condemnat a vuit anys de presó, dels quals només en va complir tres. Quan va sortir de la presó va recuperar la seva feina com a cap d’ornitologia al Museu Alexander Koenig. El van fer president de la Deutschen Ornithologen-Gesselschaft, i al seu obituari, publicat el 1975 a la revista britànica Ibis, tot són elogis.

Si Niethammer descrivia com era d’agradable la primavera, les imatges captades clandestinament dels crematoris mostren com, quan no es donava l’abast, els cossos es cremaven en fogueres a l’aire lliure davant els bedolls. “No podem rescatar la memòria al cent per cent, només en tenim fragments”, reflexiona l’autora de la instal·lació. En un dels textos, Marín-Dòmine relata una visita al camp de concentració museïtzat. Explica que als barracons s’hi sentien riures i badalls i que algú, en marxar, va deixar un rastre de perfum.

L’ofrena del visitant

“Alguns testimonis expliquen que al camp hi havia roselles i que alguns nens intentaven agafar-les abans de ser gasejats, cosa que enfurismava els guardians”, explica Marín-Dòmine. Després de molt de debat, quan el camp va ser museïtzat per explicar l’Holocaust, es va optar per utilitzar productes químics perquè no hi creixés més vegetació. Es va considerar que no hi podia haver roselles en aquell lloc de memòria. És molt complex transmetre el testimoni de l’infern nazi. Sigui com sigui, el visitant pot deixar la seva ofrena al Muhba: el cant d’un ocell. Quan tanqui l’exposició, es podrà sentir una simfonia amb tots els cants. Ahir el Parlament va commemorar el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust. I dilluns, 30 de gener, juntament amb les comunitats jueves de la ciutat, l’acte institucional serà a la plaça Sant Jaume.

stats