Publicitat
Publicitat

ANÀLISI

Una oportunitat perduda i un gran titular

Santi Vila anuncia la creació de la direcció general del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura

El departament de Cultura ha organitzat un simposi de títol ambiciós i format modest. Una tarda i un matí per escoltar disset intervencions d’un interès desigual -com és habitual en aquests casos- donant contingut a un agosarat i genèric La cultura que ve. Disset sense comptar els dos participants més significatius: Pilar Rahola i Santi Vila. La presència de Rahola com a conductora de totes les sessions és significativa per desafortunada. Ni té l’autoritat intel·lectual o acadèmica per relligar diferents punts de vista, ni l’autoritat moral per transmetre la independència i l’amplitud de mires de l’acte. A Rahola li agrada molt parlar i tenir la raó. I una conductora ni ha de parlar massa, ni ha d’insistir en els seus arguments com si fos en una tertúlia. Això va ser especialment violent quan va tallar i contradir els participants de l’última taula enfront de les interessants reflexions del subdirector artístic del Museu Reina Sofia, João Fernandes, i la catedràtica de literatura de la Birkbeck University de Londres Mari Paz Balibrea.

El conseller Santi Vila també va tenir una intervenció significativa. Perquè va contestar a la primera crítica que se li pot fer a aquest simposi. En un moment com aquest, el debat pertinent era sobre polítiques culturals: el conseller va anunciar que aquest altre simposi tindria lloc en la propera legislatura. Però calia ara, i s’ha perdut una gran oportunitat. Un cop superada la fase “postretallades” (Vila dixit ), després de l’època anestesiant de Mascarell i en un canvi d’època com el que vivim, és un debat urgent. Especialment des d’un departament que no se sap massa bé ni què fa, ni cap on va. Serveix com a explicació la peculiaritat de la legislatura: en divuit mesos es poden fer poques coses. No obstant, el governant ha de pensar en tots els terminis i la mirada estratègica no ha de dependre de la durada prevista de la legislatura. Cal tenir-la sempre. I és una llàstima perquè, de paraula, Vila va estructurar la base d’un bon discurs sobre política cultural que no es veu materialitzat en les accions del departament i que no ha estat prou present en aquest simposi.

Santi Vila ens va regalar un anunci important que cal valorar molt positivament: la creació d’una direcció general del Llibre, Biblioteques i Foment de la Lectura. És una bona notícia perquè és una declaració d’intencions sobre l’espai de centralitat que ha d’ocupar aquest bé i servei cultural bàsic, perquè permet una estratègia integrada i perquè potser resol algun dels problemes que hem llegit en les darreres setmanes sobre concursos i nomenaments en l’àmbit bibliotecari.

Un simposi com aquest sempre deixa, també, alguna frase per al record. Trio una cita de Rajoy feta pel cineasta Albert Serra: “ Si le dijera la verdad, estaría mintiendo ”. I dos descobriments producte, potser, de la meva ignorància: la filòsofa i directora de recerca del CNRS de París, Marie-José Mondzain, i Mari Paz Balibrea. Descobrir-les i poder-les llegir ha estat la millor aportació d’aquest simposi. I és molt.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT