Els papers de l’advocat de Franco eren al contenidor

BarcelonaL’origen i l’envergadura del patrimoni que Franco va deixar a la seva família sempre ha sigut un assumpte força opac. Però la troballa de 20.000 documents i un centenar de llibres d’un dels advocats del dictador, Luis Gómez Sanz (1913-1972), en un contenidor d’escombraries al carrer Serrano de Madrid, curiosament molt a prop de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid, pot portar més llum sobre les finances del dictador.

Entre altres coses, Gómez Sanz va ser el tercer soci de Valdefuentes SA, un dels obscurs negocis que van ajudar Franco a fer-se immensament ric. Valdefuentes SA va començar com una petita propietat agrícola, va anar creixent de manera més que considerable i va augmentar moltíssim el seu valor quan va ser requalificada de rústica a urbanitzable. A La otra cara del caudillo, l’historiador Ángel Viñas assegura que l’escriptura original de la propietat de Valdefuentes la tenia Gómez Sanz. Viñas lamentava a les conclusions finals del llibre que no es poguessin trobar els documents de l’advocat, que va estar sempre a l’ombra i a qui era molt difícil seguir el rastre.

Com han anat a parar els documents de l’advocat en un contenidor de deixalles és un misteri. Els va trobar el coordinador del Centro Documental de la Fundación Anastasio de Gracia, vinculada a la UGT, José María Uría: “Va ser una troballa fortuïta, els vaig trobar passejant una tarda pel barri de Salamanca. Vaig veure que hi havia documentació de la dècada dels anys 30, 40 i 60 relacionada amb empreses i sectors interessants per a la UGT, vaig obrir el maleter del cotxe, vaig abatre els seients i hi vaig col·locar tots els documents”, assegura. Abans, però, continua explicant Uría, va haver de negociar amb uns drapaires que ja s’havien emportat part dels papers. Uría diu que abans de la troballa desconeixia qui era Gómez Sanz i que probablement l’antic despatx de l’advocat és a prop del contenidor.

Entre la documentació recuperada, que segons Uría ara passa a les mans de la Fundación Anastasio de Gracia, hi ha expedients d’empreses com Enasa, Banco Coca, Electras Marroquíes, Ebro (companyia de sucres i alcohols), la Unión Española de Celulosas, Hiram Walker Europa i Krupp. A la documentació també hi apareix el nom de Christoph Fiessler, el cofundador del partit nazi a Sevilla. Fiessler és interessant sobretot perquè era directiu de l’empresa Bakumar, que tenia relacions amb una altra empresa nazi, Schenker & Co, en el punt de mira dels aliats perquè era una tapadora per transportar centenars d’obres d’art robades pels nazis per tot Europa.

Recomanacions i favors

L’advocat tenia la documentació força ben ordenada. Una de les sèries trobades es titula Recomanacions. I queda clar que l’advocat era sol·licitat sovint per fer de mitjancer en tota classe de favors: des d’accelerar unes oposicions fins a aconseguir un lloc en una empresa, passant per pujar posicions en les llistes per aconseguir un Seat 600 o un Dodge. Una de les peticions, datada el 21 d’octubre del 1962, és d’una senyora de Càceres. Explica que el seu somni sempre ha sigut ser mestra però que lamentablement no ha pogut aconseguir una plaça. Ofereix 25.000 pessetes perquè l’advocat hi faci alguna cosa.

És un misteri quina va ser la fortuna que va acumular Franco. Mariano Sánchez Soler assegurava a Los Franco S.A. que el 1975 la fortuna dels Franco podia ser d’entre 60.000 i 100.000 milions de les antigues pessetes, és a dir, de 360 a 600 milions d’euros. El 25 de setembre del 2007 es va aprovar una proposició de llei al Congrés de Diputats, presentada per Esquerra Unida, en què es demanava recuperar les propietats que va rebre el dictador entre el 1936 i el 1975. Deu anys després, el patrimoni continua en mans dels seus hereus.