Per saber què passa en el món escènic haurem de viatjar
La crisi i els teatres públics Una de les coses que la crisi s'ha endut de les programacions dels teatres públics de Barcelona són els espectacles internacionals. Ai, els vells temps!, tot parafrasejant Pinter. Ara, doncs, ens quedarem sense saber què fan a Berlín, París, Viena, Brussel·les, Ginebra... I això és una mala passada. Per als espectadors i per a la gent de teatre, perquè la contaminació artística és fonamental per aprendre, per progressar, per imaginar, per sorprendre.
Sí, la temporada que ens espera tindrà algun convidat de fora. Petit oasi en el desert. El Lliure amb un Veronese que ja va triomfar al Temporada Alta i, curiosament, amb produccions per als infants. I el TNC amb l'amic Philippe Decoufflé i una companyia italiana de circ contemporani. Millor que res. Però Barcelona, que havia aconseguit un cert lloc en el panorama de l'exhibició internacional, baixa a segona divisió. Només ens pot salvar el Grec i viatjar al Temporada Alta o a la veïna Avinyó.
El crim de l'IVA Deia el director i actor Mario Gas en una televisió que darrere la pujada de l'IVA de la cultura del 8% al 21% hi ha d'haver algú. I és probable que aquest algú, o alguns, hagin fet servit la màxima ja expressada al Parlament per una diputada del PP en relació als aturats. " La cultura? Que se jodan ". Potser, a més, hi ha un ànim de revenja contra el cinema espanyol, que en moments molt determinats de la legislatura del senyor Aznar es va posar en contra de l'anterior govern i la seva intervenció a la Guerra de l'Iraq. No ho sabrem mai, però el mal ja està fet i les conseqüències seran negatives.
Resulta patètic l'actual ministre d'Educació i Cultura dient que una pujada d'impostos és lògic que no sigui bona, però sense ni una espurna de sensibilitat, de preocupació. A això s'hi pot afegir que alguns museus de Madrid i entitats dependents de l'Inaem no paguen IVA, però, per exemple, el Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya sí. Fins i tot aquí la injustícia clama al cel. A més, a la resta de Europa s'aplica IVA reduït a la cultura. ¿Aquest és el camí per ser més Europa? Bandarres.
Circulant per la xarxa hi ha demandes per restaurar l'IVA del 33% als productes de luxe, que ja va existir entre el 1986 i el 1991. No li serviria de res, a la cultura, però potser milloraria la cínica aparença del senyor Montoro i el seu cap, Rajoy.
