Publicitat
Publicitat

La veu més personal de Sílvia Pérez Cruz, amb Refree

Era d'esperar que el concert de Sílvia Pérez Cruz seria la cita de més èxit del cicle de concerts d'intèrprets i compositores femenines Estrella Girls!, de Time Out Barcelona . Per començar, perquè la seva era l'única proposta estrictament professional de la programació, i per acabar, perquè Pérez Cruz és la cantant amb més futur de la música catalana.

Amb les entrades exhaurides i al costat de Raül Fernández, Refree -l'acompanyant que Sílvia Pérez sempre tria per defensar el seu projecte en solitari-, la cantant va oferir a La [2] la versió més personal d'ella mateixa. El repertori va alternar cançons d' Immigrasons ( Loca , Menuda , Corrandes de l'exili ), l'espectacle amb cançons vinculades amb la immigració en què Pérez Cruz i Refree van col·laborar per primera vegada, un parell de cançons de l'avant pop de Refree (inclosa una versió d' Els veïns nudistes, del seu últim disc, Matilda), cançons populars (la republicana El gallo rojo, la mexicana Cucurrucucu paloma, una havanera escrita pels seus pares, un fado), però també cançons compostes per Pérez Cruz, que té previst editar en un disc en solitari que està preparant.

A banda de l'aptitud natural i de la tècnica que l'hagi pogut educar, Pérez Cruz té dues grans virtuts com a intèrpret que dimecres van brillar. Una és la versatilitat, que li permet abordar des del jazz que canta amb Javier Colina fins al flamenc de Las Migas, tot i que a La [2] va tendir a tenyir de flamenc bona part de les cançons. L'altra virtut és una enorme capacitat per emocionar-se, i sobretot per emocionar el públic, posar la pell de gallina ja sigui amb veu petita i tremolosa o amb poder de cantaora que no necessita micròfon.

Més continguts de