Publicitat
Publicitat

PATRIMONI

4.810 pessetes i 101 jornals per salvar els murals de Sixena

Els comptes de l’arrencament aporten detalls tècnics i quotidians de l’operació dirigida per Josep Gudiol

Dels materials que es van fer servir per arrencar les pintures de la sala capitular del monestir de Sixena, el més car va ser la tela: va costar 595 de les 4.000 pessetes que l’arquitecte Josep Gudiol va rebre de la Generalitat el gener de 1937 per actuar d’urgència i salvar-les. Aquesta tela va costar més que la cola que es va fer servir per enganxar-la damunt les pintures (135 pessetes), la resta de materials i eines (145 pessetes) i, fins i tot, el trasllat dels murals a Barcelona (275 pessetes). A més d’aquestes dades, els justificants de pagament de l’operació conservats a l’Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona recullen que la Generalitat va donar 810 pessetes més a Gudiol el febrer del 1937 per pagar “reparacions urgents imprevistes” sorgides durant l’operació.

Els murals de la sala capitular que es van arrencar el 1936 tenen una superfície de més de 100 metres quadrats, i la tela per arrencar-los no podia ser qualsevol. “Havia de ser fina i de cotó, perquè absorbís millor la cola. Se n’enganxaven dues capes perquè després les pintures es poguessin enrotllar en bones condicions”, explica Rosa Gasol, conservadora i restauradora de la Diputació de Barcelona i autora d’un estudi tècnic sobre el murals. La cola era més corrent, la que es coneix com a cola de conill o cola de fuster, i està feta amb despulles d’animals, com pells i tendrums, bullits. “L’arrencament és una operació molt ràpida: la cola es manté calenta al bany maria i s’aplica amb brotxes o sucant-hi la tela, perquè quan es refreda se solidifica”, subratlla Gasol. També es podien afegir altres ingredients a la pega. Per exemple, el vinagre servia per potenciar-ne l’adherència. Segons aquesta experta, el factor temps en l’arrencament va ser “molt decisiu” i Gudiol i els seus col·laboradors van haver de fer una tasca delicada en una situació molt adversa. “Abans de fer l’arrencament, les pintures s’han de netejar i s’han de desengreixar perquè la cola s’hi enganxi bé -afegeix Gasol-, però dubto que poguessin fer una tasca gaire acurada”.

Viure i treballar en guerra

Josep Gudiol va saber que el monestir de Sixena havia sigut presa del foc a través de l’escultor Apel·les Fenosa, que també es va desplaçar a l’Aragó durant la Guerra Civil per salvar patrimoni. D’entrada, el cap de secció de monuments, Jeroni Martorell, es va negar a donar-li els diners per arrencar els murals. “En la seva relació laboral hi havia els mateixos problemes que amb qualsevol altra persona, però cal tenir en compte que estaven en una guerra i no es pot dir que hi hagués bons i dolents”, explica l’historiador de l’art Guillem Cañameras, que està realitzant la seva tesi doctoral sobre Gudiol. A més del fet que eren de generacions diferents i que Gudiol era un empleat més decidit que el seu cap, Cañameras recorda que Martorell havia aturat les accions de salvaguarda a l’Aragó perquè hi havien mort dos dels seus homes. Amb tot, el dia 10 d’octubre va remetre un escrit al conseller de Cultura, Bonaventura Gassol, en què demanava que es lliuressin 4.000 pessetes a Gudiol. Gassol va signar l’ordre de pagament el 14 d’octubre. Aquests diners estaven inclosos dins les 500.000 pessetes que el departament de Cultura estava autoritzat a invertir per “atendre aquelles necessitats de caràcter extraordinari imposades per la normalitat de les circumstàncies presents”. L’escrit afirma que la sala capitular tenia un “mèrit arqueològic extraordinari” i que les circumstàncies de la Guerra Civil l’havien afectat “greument”.

Quan es va firmar l’ordre de pagament, les tasques preliminars de conservació a la sala capitular ja havien començat. Entre l’1 i el 8 d’octubre, un paleta i dos manobres de la vila van fer set jornals, durant els quals van treballar en tasques de “desenrunament” i d’“enderrocament de la part alta de la sala pintada del convent de Sixena”. I fins al 16 de novembre van fer, respectivament, 22, 27 i 31 jornals per muntar i desmuntar bastides i fer d’ajudants. En total van cobrar 844 pessetes. Devien fer una bona feina, perquè Gudiol, en acabar, els va obsequiar amb tabac i conyac. Segons la documentació conservada, es van fer quatre viatges a Vilanova de Sixena. Gudiol anava i venia, perquè tenia cotxe propi, mentre que els dos homes que el van acompanyar, Antoni Llopart, que havia après la tècnica de l’ strappo d’Arturo Cividini a la Casa Amatller, i el fotògraf Antoni Robert es van allotjar en una casa de la vila. La manutenció i l’estada van costar 572 pessetes.

Més continguts de