Publicitat
Publicitat

PRESENTACIÓ LITERÀRIA

Jordi Nopca se sotmet a una paròdia d'entrevista en el bateig de la seva novel·la 'El talent'

Un poeta? "Pep Guardiola"

Si la qualitat d'una presentació llibresca és directament proporcional a la qualitat del llibre que es presenta, la novel·la El talent ha de ser bona per nassos. Crítics, lectors i gent que passava per allà: prepareu-vos per fer i suportar des d'ara i almenys fins Sant Jordi (després, ja se sap, l'atenció mediàtica que reben els llibres cau en picat) molts, moltíssims jocs de paraules fàcils destinats a destacar el talent de Jordi Nopca. Sí, aquell paio que sembla tímid però que ahir es va plantar una màscara de cocodril per diadema, va pujar a l'escenari del bar L'Horiginal i es va sotmetre a una diguem-ne entrevista que volia ser (i ho aconseguia amb escreix) una paròdia de les entrevistes a escriptors que fem dia sí i dia també els qui, com el mateix Nopca, ens dediquem (mira, un vici com un altre) a l'anomenat periodisme cultural. És trist, però pitjor seria robar.

"Jordi Nopca [redactor de l'ARA] és un precursor claríssim de les tesis de Pep Guardiola -assenyala l'editor Miquel Adam, de LaBreu, en un "discurs a la nació" que deixa en evidència les intervencions ensopides que solen fer els editors durant les no menys ensopides presentacions de llibres-. Ras i curt, compatriotes, Jordi Nopca ha escrit la seva novel·la aixecant-se d'hora, i amb entrenaments d'estricta porta tancada". Ai, pobre Pep, em temo que li ha tocat el rebre. Com als periodistes culturals, vaja.

La novel·la s'obre amb aquesta cita de Bernardo Soares, heterònim de Pessoa: "He sortit de casa amb una gran finalitat, que era, en definitiva, arribar puntual a l'oficina". Miquel Adam rebla el clau: "Si arribar d'hora a l'oficina és una gran finalitat i una gran aventura, imaginin què no aconsegueix Jordi Nopca amb aquest llibre, en què fins i tot els bons de la novel·la són un parell d'editors, aquells monstres menyspreats i menyspreables, amics de l'ànim de lucre i enemics de les arts". En efecte: els protagonistes de la història, Júlia Nonell i Marco Casanova, munten Edicions del Cocodril després de robar un aparell que detecta talent literari a qui no sap ni que el té. La gallina dels ous d'or, sí. Suposant que els compradors sàpiguen apreciar el talent i no el "paper higiènic en forma de llibre".

S'alça el teló. El mateix Miquel Adam, l'escriptor Jordi Puntí i Núria Cots (la Núria a qui Nopca dedica el llibre "de cap a peus") fan de periodistes culturals que entrevisten el periodista cultural reconvertit en novel·lista debutant. Li pregunten per la mort de la novel·la, per la semblança entre ell i Marco Casanova i pels best-sellers (o sigui, el paper higiènic). No hi falta una bateria de preguntes ràpides. Un cantant? "Jaume Cabré", respon l'entrevistat. Un pintor? "Jaume Cabré". Un escriptor? "Jaume Cabré". Un poeta? "Pep Guardiola". En fi, que visca Edicions del Cocodril (i visca LaBreu, per la part que els toca) i que per molts anys ens en puguem riure de nosaltres mateixos.

Més continguts de