El pont sense nom d'Ai Wei Wei

ANVERS.A Bèlgica, a sis quilòmetres del centre d'Anvers, hi ha el parc Middelheim. No és l'espai públic més transitat de la ciutat però sí, sens dubte, el més particular. Des dels anys 50 és un important museu a l'aire lliure on hi ha exposades prop de 215 escultures. La nòmina de creadors representats inclou artistes tan reconeguts en l'àmbit internacional com Carl Andre, Jean Arp, Alexander Calder, Luciano Fabro, Pau Gargallo, Alberto Giacometti, Juli González, Dan Graham, Henry Moore, Juan Muñoz i Franz West, a banda d'una destacada representació d'artistes belgues, i de dos escultors catalans més: Xavier Corberó i Josep Maria Subirachs. Del més antic, Rodin, se'n poden veure el retrat de Balzac i L'edat de bronze . No gaire lluny hi ha dues obres d'Aristides Maillol: El riu i La Mediterrània , i una mica més lluny una obra ja plenament contemporània: un frontó per jugar a tenis, amb raquetes i tot, d'Ann Veronica Janssens. Els fons d'aquest museu a l'aire lliure estan formats per 400 peces. Les obres provenen -segons explica Menno Meewis, el director del museu- de les adquisicions fetes al llarg de les dècades i dels encàrrecs puntuals que l'entitat ha fet a diferents artistes. I si el Middelheim no tingués prou legitimitat social com a museu i com a espai verd, encara es pot afegir que és el dipòsit de les escultures públiques malmeses de l'Ajuntament d'Anvers i el lloc on es restauren, que cobreix un tram de l'autopista que connecta Brussel·les i Anvers i que alegra la vida dels malalts d'un hospital que hi ha en un dels laterals.

El Middelheim ha tornat a obrir ampliat fins a les 30 hectàrees, amb tres incorporacions a la col·lecció i un nou pavelló on s'exposaran obres delicades, i que s'ha estrenat amb les ceràmiques de l'artista alemany Thomas Schüte. Les últimes obres que han entrat al museu són de l'artista Roman Signer (Bidó blau ) i del belga Philippe van Snick ( Poesia ). I la que ha tingut més ressò és El pont sense nom , de l'artista i activista xinès Ai Wei Wei. Els responsables del Middelheim li van encarregar que construís un pont per al parc abans que el detinguessin l'abril del 2011. L'artista va acceptar l'encàrrec però, arran dels problemes amb les autoritats del seu país, no es va poder desplaçar a Bèlgica. Va seguir a distància el procés de creació de l'obra, pressupostada en 200.000 euros, i va confiar la supervisió a un assistent.

El resultat és un petit pont realitzat a partir d'un altre pont que ja hi havia al parc i que evoca els que apareixen en els dibuixos orientals. Això i la fusta africana amb què està realitzat fan que adquireixi un to polític relacionat amb els tòpics del colonialisme i l'explotació dels recursos dels països colonitzats. I, finalment, l'artista dissident va substituir la passarel·la del pont per llistons que tenen el contorn de la Xina, per acabar de donar un sentit simbòlic al fet de creuar-lo lliurement.