Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Un tast del CD del popArb que et regala l'ARA (i 3)

L'ARA regala avui un CD amb 19 cançons de bona part dels artistes que passaran pel festival popArb. Escolteu les cançons que s'hi inclouen de Mazoni, Furguson, Refree, 4t 1a, Oliva Trencada, Inspira, GentleMusicMen, Thelemáticos, El Petit de Cal Eril, The New Raemon i Guillamino

Avui diumenge, l'ARA regala un CD amb 19 cançons de bona part dels artistes que passaran, entre el 8 i el 9 de juliol, per la setena edició del festival popArb d'Arbúcies. Perquè en feu un tast, aquestes són les cançons que inclou el CD, que podeu escoltar si feu clic al nom del tema:

Totsants, Mazoni

Mazoni és el nom artístic del músic empordanès Jaume Pla . Va formar el seu primer grup als 13 anys, juntament amb Carles Sanjosé (Sanjosex), i més tard va ser cantant del grup Holland Park. Aquest any Mazoni presentarà el seu nou disc, Fins que la mort ens separi, que representa un pas endavant, arriscat però ferm, en la cursa de fons que és la seva carrera musical. Les melodies prenen el protagonisme i l’herència dels Beach Boys es confón amb la de Kraftwerk, en un disc on les cançons juguen constantment amb la voluntat d’experimentar.

Al senyor Beltran
, Refree

Raül Fernández, o el que és el mateix, Refree, s'ha convertit a poc a poc, sense presses, amb el treball d'un artesà meticulós, en una de les personalitats indispensables de la música al nostre país. Creador incansable, ha forjat una carrera que es bifurca amb la mateixa intensitat en diferents fronts: el de compositor, el de productor i també el d'intèrpret. Des que al 2007 va editar Els invertebrats, el seu quart disc, Raül Fernandez ha viscut possiblement els anys més intensos i trepidants de la seva vida al terreny professional. Al popArb defensarà Matilda, el seu últim i magnífic treball, en què proposa un pop d'autor delicat i ple de detalls exquisits, que brilla en directe.

Three centuries, Furguson

El grup originari de Gurb va començar l’any 2004. El 2007 aprofiten per gravar les cançons que havien anat component els dos primers anys d’activitat, durant els quals no van arribar a fer cap concert, i graven una maqueta on deixen clares les seves intencions: onze cançons amb nervi, regust postpunk i sensibilitat per a les melodies. El seu debut a Barcelona, obert pels americans Oxford Collapse, deixa l’escena barcelonina sorpresa. De sobte Furguson comencen a anar en boca de tothom. El 2009 entren a gravar mb el productor Santi Garcia als estudis Ultramarinos Costa Brava de Sant Feliu de Guíxols el seu primer disc, My Friends Are My Culture, on el grup afegeix una dosi de nerviosisme i distorsió i voluntat per experimentar.

Doctor, 4t 1a (Quart primera)

Els barcelonins 4t 1a (Quart primera) van començar tocant a domicili, a la sala d'estar de cases particulars. Sense micròfons, van començar a cantar a viva veu i a abaixar el so dels instruments, i a poc a poc tota la seva música ha crescut a força de tocar en aquestes condicions. Per ells ara ja no és imprescindible tocar en un menjador, però sí que ho és fer sentir la gent com a casa seva. Vindran al popArb a presentar el seu debut, El món en un cafè (2011).

Em fa mal SPEED, Oliva Trencada

Oliva trencada és un grup de Mallorca que barreja la música tradicional amb el folk-pop anglosaxó. Ja fa quatre anys que toquen i des del seu primer disc van sorprendre a tothom pel seu so. Ara, el seu tercer treball, Perleta Negra (2011), parla d'universos on tot és possible, lletres còmiques, quotidianes, poètiques i reflexives.

Humilment brillant, Inspira

Després de Cova Placenta (2009), aquest grup pop-folk d'autor de Barcelona liderat per Jordi Lanuza, defensarà al popArb el seu segon àlbum, Escapistes (2010). Un disc molt fresc i directe amb molta més llum i optimisme que l’anterior i amb colors i textures molt personals. Les lletres oníriques i tendres acompanyen i acaronen unes composicions intimistes, càlides i preciosistes. Als directes Inspira són una banda sòlida i rodada de cinc components amb Jordi Lanuza al capdavant. L'acompanyen Fer Acosta als cors, acústica i omnichord, Cristian Diana a la guitarra elèctrica, Darío Vuelta al baix i Simon Williams a la bateria.

Diuen que a vegades arriscar és la millor manera de seguir endavant, assumir el timó del projecte i dirigir-lo fins a millor port.  Això és el que han fet GentleMusicMen, a l'hora de crear el seu segon llarga durada, anomenat Cuentos Modernos: tancar-se durant mesos per produir fins a l'últim arranjament i gravar, gravar i gravar per llençar-ho tot i tornar a començar de zero. Els de Vilanova i la Geltrú han fet el seu salt definitu sense perdre la personalitat del seu debut homònim. Han deixat de banda l'anglès per abraçar el castellà, i entreguen deu temes tan directes com complexos.

La luna, Thelemáticos

El trio barceloní, format per l'asturià Sergio Pérez (mà dreta de Joe Crepúsculo i exAnticonceptivas), Luciana Della Villa i Rocío Campanya (les dues exSibyl Vane), defensen el seu LP de debut homònim, una col·lecció de tretze cançons de pop psicodèl·lic, de vegades meres miniatures, d'inspiració ocultista en les lletres i plenes de misteri.

Cendres, El Petit de Cal Eril

Joan Pons ha defugit els guions previsibles i es revela com un compositor més profund. Defuig la ironia i no té por de buscar un sentit a allò que viu en primera persona. L'alegria infantil d'ahir és ara nostàlgia i pèrdua. La pèrdua implica dol. I aquest dol és necessari per emprendre de nou el vol i, amb l'embranzida de l'amor, tornar a començar el cicle. La sensibilitat amb què ens fa partíceps de tot el procés és commovedora. El nou disc, Vol i dol, que defensa al popArb, parla del que teníem i del que vindrà, de la distància entre caure i aixecar-se, dels trampolins que ens ajuden a enlairar-nos. D'afrontar la mort i d'aprendre a renéixer. De mirar al més enllà sense moure els peus de terra. I de l'amor.

Lo bello y lo bestia , The New Raemon

Ramon Rodríguez, àlies The New Raemon, estrena disc i farà una aturada al popArb en la seva gira de presentació. Libre asociación furga les entranyes del descontentament i rebusca als desordenats calaixos de la consciència, per procurar extirpar una petita part del malestar. Lluny de la particular figura del cantautor professional que desprenia A propósito de Garfunkel (2008) i a una considerable distància de la espontània combustió pop que va propulsar amb La dimensión desconocida (2009), el líder dels ja desapareguts Madee aposta per un canvi de registre sonor i narratiu en què es retroba amb les seves referències, i els seus orígens.

Fang fosc, Guillamino

Aquest barceloní fan dels Ramones que es va posar a fer hip-hop, electrònica estranya i a cantar com un negre presenta el nou disc Fang. Segons ell, el seu disc comercial, si algun disc seu pogués ser-ho. Una invitació al ball més hedonista, amb regressions al últims 80. Hi trobarem ritmes de llauna, tecladillos i guitarres sintètiques. També, segons diu ell, hi ha molt soul, pop i cançons frívoles. Les cançons de quan érem adolescents i somiàvem que seríem grans. Ha barrejat sardana i house. Va fer bandes sonores per a Marcel·lí Antúnez i hip-poesia amb Pedrals. A vegades ensenya els nens a fer música electrònica i fa poc l'ha remesclat en Jacques Greene. Ha actuat a uns quants Sónars, a Tòquio, a Xile, a Austin i per Europa. I al BAM i a l'Altaveu i ara torna al popArb. Guillamino promet que aquest disc ens farà ballar.


Més continguts de