BarcelonaHa arribat l’hora que la portalada del monestir de Ripoll recuperi l’esplendor. Després de cinc anys d’estudis tècnics i un simposi impulsats pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRMBC), les tasques de restauració començaran el 19 de setembre. Està previst que durin tres mesos. Pels volts de Nadal les bastides hauran desaparegut. La intervenció la portaran a terme cinc restauradors i està dividida en dues fases. En la primera retiraran les capes de resina sintètica que es van aplicar el 1964 en una operació dirigida per l’Institut Central de Conservació i Restauració de Béns Culturals per evitar que la pedra se seguís degradant. Aquesta resina va aturar l’erosió de la pedra però impedeix que transpiri, i al llarg de les dècades aquest fet ha generat altres patologies. A més, amb el temps s’ha esgrogueït.
Quan els tècnics hagin acabat de treure les capes de resina que no són imprescindibles per a la conservació de la pedra, fixaran les restes de policromia original que queden, sobretot a la part superior del monument, que ha patit menys que la inferior. La portalada té unes dimensions d’11 x 7 metres -80 metres quadrats de pedra- i està formada per lloses que estan col·locades a plom les unes damunt les altres. Tret d’alguns punts on hi ha ancoratges metàl·lics i morter, les pedres s’aguanten per la força de la gravetat. A més del desgast de la pedra, la portalada té dues fissures al voltant de l’arquivolta que es remunten a l’Edat Mitjana. La pedra que es va fer servir en la construcció de la portalada és gres local i es netejarà amb làser, materials químics i microprojecció. És una operació molt delicada i, per això, el CRMBC va voler aconseguir el màxim consens entre diferents experts, com químics, geòlegs i restauradors. El pressupost de les obres és de 125.000 euros, finançats pel Patronat del Monestir de Ripoll, la Diputació de Girona i el departament de Cultura.
La Generalitat va començar a controlar les condicions climàtiques de la portalada el 1994 i la va protegir amb un porxo tancat amb vidre. Tot i que els blocs provenen de la mateixa pedrera, la pedra té patologies diferents: en algunes zones hi ha restes de sals de guix que donen un aspecte blanquinós a la pedra. En altres parts s’han produït descamacions, és a dir, pèrdues que tenen forma d’escata.
