Publicitat
Publicitat

A la Segona Guerra Mundial xoquen empirisme i idealisme

Una pregunta per animar sopars d'amics

Ara que els nord-americans han trobat Bin Laden i es discuteix si és just executar-lo sense miraments, ara que es posa a prova la coherència dels nostres principis, se m'acut una pregunta que pot desencadenar una animada discussió filosòfica.

La pregunta, en la seva formulació més elemental, és aquesta: vivim en un món o en dos? No parlo d'una divisió religiosa o política, sinó d'una possible divisió ontològica, cognitiva, de la realitat. Vivim alhora diverses realitats? O podem aplicar una sola lògica a tots els fenòmens que ens envolten?

Sentim la necessitat de creure que només vivim en un món. Que l'univers sencer és potencialment comprensible. Que realitat i coneixement acabaran encaixant. I volem pensar que la ciència que ens ha fet construir avions ens permetrà arribar a l'últim racó de l'ànima. Però quan ens aturem a mirar-nos les coses amb detall, en veiem moltes que pertanyen a un altre àmbit. Per què el dolor? Per què el temps? Per què morim? Existeix una part de la realitat que se'ns escapa contínuament.

Al llarg de la història, la filosofia i la religió han fet un esforç immens per fer coincidir els dos mons, per explicar-ho tot a partir d'un sol esquema. El cristianisme, l'islam i també Hegel aixequen edificis per encabir-hi la realitat sencera. Però abans del naixement de l'idealisme alemany, el pensament europeu ja es va debatre entre l'empirisme i el racionalisme. Els seguidors del primer creien que la ciència havia de ser modesta, dispersa, light ; aplicada a la recollida de dades i la formulació de lleis mínimes. Més arrogants, els racionalistes pretenen dibuixar completament el món fent servir només la raó. Hegel, i després Marx, duen aquesta aspiració racionalista a la interpretació de la història. El resultat, cent anys més tard, és un segle XX tràgic. La Segona Guerra Mundial va ser l'últim xoc entre l'empirisme anglès i l'idealisme alemany, entre una societat entesa com un joc d'equilibris i un altra en què (com en el comunisme) s'aspirava a la realització d'una utopia. Aquestes dues idees encara topen avui, per això discutim si volem viure una única realitat completa i coherent, on Bin Laden és detingut i jutjat amb totes les garanties, o si, per contra, vivim en un món pragmàtic, ambigu, on conviu el que ens dicta la raó i el que ens recomana el seny.

Més continguts de