Publicitat
Publicitat

Còmic

La primavera d'Iran, explicada en novel·la gràfica

Els autors resideixen a Estats Units i han publicat 'El paraíso de Zahra' sota pseudònim

La tupinada electoral que va mantenir en la presidència a l'Iran a Mahmoud Ahmadinejad, i la brutal repressió que van patir aquells que van sortir al carrer a protestar i demanar transparència, és l'eix d' El paraíso de Zahra, la primera novel·la gràfica que tracta la primavera iraniana, publicada per Norma Editorial.

Els seus dos autors, Amir i Khalil, han fer servir pseudònims per motius de seguretat. Han utilitzat per a la novel·la retalls verídics de desenes d'històries explicades pels familiars i persones properes als protagonistes, la majoria estudiants que van desaparèixer a la presó d'Evin, després de ser detinguts pels guàrdies de la revolució.

Amb petites històries i la inspiració de vídeos i fotos penjades a la xarxa, aquests dos activistes del còmic han bastit El paraíso de Zahara. Narrat com si fos el bloc del germà gran, la novel·la es va gestar per ser publicada “en línia”, per entregues, i de fet va arribar a traduir-se a tretze idiomes –entre d'altres, el farsi, l'àrab, l'anglès o l'espanyol– abans que l'editorial First Second dels Estats Units, país on viuen els dos creadors, la publiqués fa unes quantes setmanes en un únic volum.

Des de San Francisco, Amir i Khalil no ocultaven les seves cares durant la videoconferència que van mantenir amb els periodistes a la seu de Norma Editorial, però assenyalen que han signat aquest treball amb pseudònim per por a represàlies contra ells mateixos o alguns dels seus familiars que viuen en països islàmics.

Amir, un activista a favor dels drets humans d'origen iranià –país que va abandonar amb la família després de la caiguda del Xa el 1979–, s'ha encarregat d'estructurar un guió que recorda molt el Missing de Costa-Gavras i que furga en el sistema repressiu de l'Iran, que per a ell ja no és "ni una república, ni islàmica", com s'autodefineix el règim.

De la seva banda, Khalil –el dibuixant i també guionista de la història– explica en un més que acceptable castellà amb accent mexicà que els manifestants del juny del 2009 van actuar com a periodistes amb els seus relats en blocs i vídeos: "Ells són els verdaders autors de la història, el poble de l'Iran que va ser valent contra la tirania".

Malgrat que l'amargor recorre les vinyetes d'"El paraíso de Zahra", la novel·la deixa entreveure una certa visió optimista gràcies a l'esperit de resistència que transmeten especialment les dones i joves, expliquen els autors.

Això no obstant, el llibre es tanca de forma esgarrifosa: la llista amb els noms de les 16.901 persones que segons la Fundació Abdorrahman Boroumand per a la promoció pels drets humans han sigut executats per la República Islàmica de l'Iran des del 1979. Catorze pàgines plenes d'identitats escrites en una lletra diminuta.

Més continguts de