Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA D'UNA DONA PIONERA

Ara Llibres publica la biografia de Mari Pepa Colomer, capdavantera de l'aviació als anys 30

La primera catalana que va tocar el cel

Mari Pepa Colomer, amb 17 anys, va ser la primera pilot catalana. Va formar pilots durant la Guerra Civil i amb la victòria de Franco es va exiliar a Anglaterra. L'aventura de volarés la seva biografia.

A Mari Pepa Colomer (Barcelona 1913 - Surrey, Anglaterra, 2004) li agradava dir que, al cel, ella sempre havia estat "one of the boys". Se sentia com una més de l'equip de pilots que, a la dècada dels 30, s'enlairaven des dels aeroports catalans. Filla d'un burgès bohemi a qui li agradava el joc i d'una mare depressiva obsessionada per la neteja, va ser la primera dona a Catalunya que va aconseguir el títol de pilot. Era el 1931, tenia 17 anys, i la seva mare va descobrir que havia estat rebent classes d'aviació llegint La Vanguardia. La historiadora Betsabé Garcia explica la biografia d'aquesta pionera valenta i atrevida a L'aventura de volar (Ara Llibres).

Garcia assegura que després de llegir la documentació, escoltar les cintes amb les entrevistes que li havien fet a Colomer i parlar amb la filla de la pilot, Montserrat Carreras, va arribar a la conclusió que Colomer era una dona molt pragmàtica, no es lamentava quasi mai i encarava les coses tal com venien. "Quan sentia les cintes, la veia molt anglesa, molt irònica i molt divertida, no era una intel·lectual però tenia una gran intel·ligència emocional", explica Garcia.

Publicitat a les platges nudistes

Colomer va emprendre el seu primer vol quan tenia vuit anys, el 1921: va saltar del balcó de casa seva des del segon pis. Estava convençuda que s'enlairaria cap al cel. Es va trencar les dues cames. Anys més tard, un amic la va convidar a pujar amb ell a l'avió. "Un cop era dalt l'avió no podia apartar els ulls de la palanca, la curiositat em matava i no deixava d'atabalar el pilot amb preguntes", relatava Colomer en una de les entrevistes. Al final, es va atrevir a demanar al seu amic que li deixés agafar l'avió: "Vaig pilotar per primer cop. En aterrar, els vaig dir que era fantàstic, que volia saber-ne més. Van insistir al meu pare i el van convèncer perquè em deixés estudiar", explicava Colomer.

La jove pilot va començar a competir, a transportar paquets, a provar avions i a fer vols de publicitat amb un bàner enganxat a la cua. Aquesta feina li agradava especialment. Segons Garcia "li permetia sobrevolar platges nudistes ben arran de terra i guaitar". Colomer era una dona jove, plena de vitalitat, amb moltes ganes de divertir-se.

El 1935 va aconseguir el títol d'instructora de vol. Poc després va esclatar la Guerra Civil i la jove pilot va haver de formar 70 nois per entrar en combat. Tan sols van rebre 20 hores de classes de vol. Colomer sempre va lamentar aquest episodi de la seva vida: "Tots aquells nois als quals jo havia ensenyat a volar no estaven preparats per marxar al front. Em sentia responsable d'ells perquè, d'alguna manera, te'ls acabaves estimant. No vaig estar mai ni estic gens satisfeta d'aquella feina". Garcia assegura que a les cintes repetia "un munt de vegades" que els pilots no estaven llestos. "No s'ho perdonava", conclou la historiadora. La pionera de l'aviació no va voler parlar mai del que va veure als camps de refugiats francesos.

Amb la derrota republicana, Colomer va haver de marxar a l'exili. La jove pilot mai es va comprometre políticament, simplement feia la seva feina, però el sanguinari Queipo de Llano no li perdonava el fet que pilotés. El general feixista l'anomenava sovint per la ràdio i deia que es faria una cartera amb la seva pell. "Bajanades. Era un home tan estúpid, en realitat", explicava Colomer.

L'exili a Anglaterra

A França es va casar amb el que havia estat el seu professor i company d'aviació, Josep Carreras. Poc després marxaria a Anglaterra. Mai més va poder tornar a pilotar, va trucar a moltes portes, però no va aconseguir feina. Tot i així, allà se sentia lliure. Ningú li posava etiquetes i podia fer el que volia. Va aprendre a muntar a cavall, va donar classes d'equitació i, quan finalment va aconseguir un cotxe, va tornar a experimentar l'adrenalina de volar. La velocitat excessiva, però, va fer que sovint l'aturessin per posar-li una multa.

Va ser mare de dos fills, a qui no va explicar res de la seva vida com a pilot fins que van complir els 30. Pragmatisme anglès? Sigui com sigui, Mari Pepa Colomer va tornar a Espanya per estiuejar, però mai va voler quedar-s'hi. Tampoc mai va perdre el seu esperit aventurer. Quan ja era àvia portava els fills dels veïns al col·legi. Xerrava amb ells i els ajudava a planejar malifetes. Colomer va morir als 91 anys.

Més continguts de