Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

Jordi Galceran trenca els tabús i estrena 'Burundanga' al Teatro Maravillas de Madrid

La primera comèdia sobre ETA

Segur que algú abans que Jordi Galceran s'havia atrevit a escriure una comèdia sobre ETA, però mai ningú l'havia estrenat. Burundanga pujarà el 29 de juny al Teatro Maravillas de Madrid.

El dramaturg Jordi Galceran feia temps que tenia criant pols en un calaix una comèdia sobre ETA. Estava convençut que mai ningú s'atreviria a produir-la, però tot i així la va acabar fa cosa d'un any i la va presentar als productors catalans amb qui havia treballat en obres anteriors com El mètode Grönholm , Cancún o Carnaval . A ningú li va interessar i va desistir. Al gener, però, quan va estrenar Fuga al Teatro Alcázar de Madrid -obra que, per cert, continua en cartell-, en un sopar amb els productors Pedro Larrañaga i Enrique Salaberría va sortir el comentari que mai ningú havia tingut el valor d'escriure una comèdia sobre ETA. Li van servir la rèplica en safata. "Van llegir el text de Burundanga , els va agradar i l'estrenem el 29 de juny", diu l'autor.

A Madrid, l'obra s'estrenarà en un gran escenari comercial, el Teatro Maravillas, del barri de Malasaña, amb actors no gaire coneguts però amb alguna cara televisiva. A Barcelona, en canvi, anirà a parar a la tardor al diminut espai de la Sala FlyHard, un teatre independent de 40 localitats al barri de Sants. Jordi Casanovas és l'únic que es va atrevir a dirigir-la, amb els seus actors.

De comèdies sobre ETA no se n'havia estrenat mai cap. "Drames sí, però pocs, i algunes pel·lícules", apunta Galceran, i para de comptar. En realitat ell tampoc pretenia escriure una comèdia borroka sinó una història romàntica. "La burundanga és una droga que treu la voluntat i és amnèsica. Jo sempre pensava que era una excusa estupenda per fer una comèdia. Vaig començar a escriure la història d'una noia que es quedava embarassada i volia saber si el noi l'estimava de veritat, que és una de les coses més difícils de saber en aquest món, i el drogava. Descobria que l'estimava, sí, però també descobria una altra cosa... I què és el més fort que pots ser en aquest país? Etarra", raona Galceran. Aquí és on engega la comèdia, amb "els dos últims etarres que queden, els més cutres de la banda".

El dramaturg és conscient que trepitja un ull de poll. Ell mateix recorre a Woody Allen per explicar que "la comèdia és igual a tragèdia més temps" i "en aquest cas la tragèdia la tenim però el temps no". La poca activitat d'ETA els últims temps segurament ha fet més fàcil que els productors s'hi hagin llançat, però és conscient que pot generar polèmica. "Puc entendre que, sense veure-la, la gent digui que això no és per riure, perquè hi ha hagut morts. Veient-la, crec que no hi haurà cap problema. Quan faig teatre no vull ofendre ningú, perquè ofendre és fàcil i jo faig teatre per agradar", diu. L'obra entra poc en el fons polític de la lluita etarra, "perquè perdria el to de comèdia", però tampoc no l'obvia. Això sí, té un risc afegit, al marge de l'habitual resultat de taquilla: "Si ETA fa un atemptat, hem de tancar, perquè llavors no fa puta gràcia", emfatitza Galceran.

Més continguts de