BarcelonaÉs el 1916. Una dona confessa haver tingut una aparició de Déu. El 1967, el doctor Christiaan Barnard, en plena explosió de l’avenç tecnològic, fa el primer trasplantament de cor. Any 2016: una dona s’ha curat miraculosament després d’abandonar el tractament mèdic de la malaltia greu que tenia. Aquestes són les tres trames i tres èpoques en què se situa El Profeta, l’espectacle amb què la companyia La Calòrica vol abordar una mateixa temàtica: “La manera d’afrontar les creences”, com afirma Israel Solà, director d’un espectacle que es podrà veure al Teatre Tantarantana de l’1 al 26 de juny dins el cicle de companyies independents El Cicló.
Les tres històries estan protagonitzades per tres personatges -interpretats per Aitor Galisteo-Rocher, Esther López i Júlia Truyol- que reflecteixen tres postures diferents: el profeta, el creient i l’escèptic. Aquests rols es mantenen en totes les trames però adaptats al context -des d’una època dominada per la fe fins a la crisi del raonament científic-. Les discussions entre els protagonistes i els arguments que defensa cadascun d’ells “posen en contrast els mecanismes que ens fan creure o no en alguna cosa”, diu Solà, i alhora obren el debat de la dicotomia entre la ciència i la creença de la fe.
Aquest sisè espectacle de la companyia (Bluf, Sobre el fenomen de les feines de merda, L’Eddito bulgaro ) neix d’un procés de creació col·lectiva -a diferència dels altres, que havia escrit Joan Yago- a partir de l’observació de “la crisi del pensament científic i l’auge de les espiritualitats que neixen avui en dia”, com afirma el director. Solà confessa que, tot i que aquests nous pensaments no deixen de ser creences, actualment es busca per a tot “demostracions científiques”, ja que “tenim integrat el llenguatge científic” com abans es tenia el de la religió.
