Publicitat
Publicitat

Les propostes de l'ARA per a Sant Jordi: 5 títols amb tocs d'humor

Jonas Jonasson, Empar Moliner, Jordi Nopca, Enrique Vila-Matas i Jennifer Egan

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra. Jonas Jonasson. La Campana / Salamandra
Allan Karlsson escapa de la residència de Malmköping on viu perquè no vol estar present a la seva festa, en què se celebren els seus 100 anys. Vestit amb una americana marró, pantalons també marrons i unes sabatilles que absorbeixen les gotes d'orina que hi van a parar cada vegada que visita el lavabo, Karlsson comença un viatge esbojarrat per escapar del memento mori de fer 100 anys i, posteriorment, per fugir del grup de delinqüents Never Again –a qui ha robat una maleta amb 50 milions de corones sueques–, de la policia, de la premsa i del personal del geriàtric. La desaparició de Karlsson és una bola de neu que es va inflant amb constància i fins a proporcions gegantines: Jonas Jonasson debuta amb una novel·la de la qual ja s'han venut tres milions d'exemplars a tot el món.

La col·laboradora. Empar Moliner. Columna
Empar Moliner ha triat com a protagonista principal de la seva segona novel·la, La col·laboradora, una mena de negra literària, que es dedica "a escriure llibres pràctics de tota mena: de creixement personal, de saber estar, de frases cèlebres, de les cent frases més divertides que tal presentador de programa fresc ha trobat en parets de lavabos, de receptes de cuina (però fetes per un personatge singular, com ara una monja de clausura) i biografies". A la plantació en què treballa Magdalena Rovira, la protagonista del llibre, ella és l'especialista de construir llibres a partir de "personatges no gens memorables però sí molt coneguts". El llibre se centra en l'últim encàrrec que un "agent literari important" li fa: es tracta d'escriure un llibre sobre "la vida d'una dona que es va morir durant la guerra". A partir d'aquí, la memòria històrica i el cinisme institucional entren en joc, secundant l'anàlisi implacable (més agre que dolça) del sector editorial.

El talent. Jordi Nopca. La Breu
En Marco Casanova i la Júlia Nonell tenen 25 anys i el cap ple d'entusiasme. Per engegar el seu projecte, Edicions del Cocodril, no dubten a robar un prototip capaç de detectar el preuat i fugisser talent literari. Amb la gallina dels ous d'or a les mans, agafen el primer vol cap a Lisboa per reclutar autors inèdits i bastir un catàleg que faci tombar d'esquena (i que, de passada, els serveixi per arreglar-se la cuina). Això sí, sempre que el detector no passi a mans de la ferotge competència, decidida a aturar-los costi el que costi. Jordi Nopca ha trigat cinc anys a posar punt final a El talent, una novel·la d'aventures literàries, optimista i sensorial, ambientada just abans de la crisi. Al món de la Júlia i en Marco, personatges temeraris i diletants, la realitat s'impregna de fantasia, i la fantasia pren un bany de realitat. ¿Acabarà bé, la seva recerca d'autors? És possible, un projecte com el seu, en un entorn ensopit com el de la ciutat de Balzac-lona?

Aire de Dylan. Enrique Vila-Matas. Seix Barral
Acostumat a desmentir-se, negar-se i reinventar-se constantment, Vila-Matas torna amb la novel·la Aire de Dylan a la narració estricta, elaborada en aquest cas per un narrador-escriptor que està decidit a deixar l'escriptura, almenys fins que coneix un personatge intrigant, Vilnius Lancastre Verás, fill d'un escriptor postmodern barceloní. "Hi ha hagut un intent deliberat de distanciar-me del que he fet últimament –va explicar a l'Ara Llegim l'autor barceloní–. M'he desentès dels elements assagístics de la meva narrativa, que em donen una gran seguretat a l'hora d'escriure. Aquí he volgut jugar a camp obert, amb única idea al cap: que la novel·la tindria relació amb Hamlet". La recerca de Vilnius és infructuosa i enrevessada, i a partir d'un determinat moment el lector entra en un estat d'hipnosi del qual ja no acaba de sortir fins al final d'Aire de Dylan, novel·la en què l'humor és tan o més important que les acrobàcies narratives que s'hi expliquen.

El temps és un cabró. Jennifer Egan. Edicions de 1984 / Minúscula
Jennifer Egan va guanyar el premi Pulitzer de ficció l'any 2011 amb El temps és un cabró, llibre que es troba a mig camí de la novel·la i del recull de contes. Cadascun dels capítols està narrat des del punt de vista d'un personatge diferent, que explica històries –tot sovint divertides– ubicades en llocs i moments molt diversos. "La novel·la va ser inventada per ser flexible: l'escriptor ha de poder jugar i experimentar amb arguments i formes", explicava l'autora amb motiu de la publicació de la traducció catalana del llibre, que repassa, des d'estats d'ànims molt diversos, l'esfondrament de la indústria discogràfica, un safari africà o els problemes de la cleptomania. "El temps és el gran dolent del llibre –reconeix l'autora–. No hi ha manera de guanyar-lo. Tots els meus personatges n'han de patir les conseqüències, tard o d'hora. Però la visió no és pessimista: la vida no té un final narratiu, per això la temporalitat del llibre és tan fragmentària".


Etiquetes

Més continguts de