Publicitat
Publicitat

Aquesta sèrie et fa venir ganes de llegir tots els llibres de Jane Austen

El punt i a part de 'Downtown Abbey'

Hi ha poques maneres permeses de ser britànic. La més òbvia i directa la proporciona el lloc d'origen. Vas néixer a Manchester, doncs ja ho tens tot fet. Des de petit, pronuncies "manxestà" i jo et miro amb l'enveja d'aquell que sap que podràs llegir-ho gairebé tot. Parles anglès, passes de l'euro, beus te, el teu cel sempre conserva l'aspecte d'una planxa metàl·lica i encara que tu siguis més de dubstep vas treure el cap al país on s'han fet les millors cançons de pop. Els d'aquí, és a dir, tots els que no som fills de la Gran Bretanya, només podem ser anglòfils, la manera instruïda que existeix per denominar els fans de la cultura anglesa, que curiosament conserva la mateixa terminació d'algunes conductes reprovables. No vam aconseguir el carnet d'anglòfils llegint Shakespeare o el dia que vam presentar-nos al First Certificate. El verí va arribar amb la tele. Allà vam conèixer l'humor absurd i intel·ligent dels Monty Python, i hauríem enviat un currículum a l' Hotel Fawlty per treballar-hi els estius. Els Joves i l' Escurçó negre ens van fer creure que la correcció política era un invent acadèmic, com un safareig per netejar consciències a l'època de la rentadora.

La televisió ens feia pensar i ens divertia. Que estrany sona això, ara. D'aquesta manera d'entendre la petita pantalla, només algunes sèries han sabut mantenir el nivell fins avui, The Wire i Treme . Avui Amèrica no toca. Vull parlar d'Anglaterra, de les sèries que estan escrites per convertir-se en literatura, de Jane Austen, d'una manera britànica d'escriure diàlegs mordaços, monosil·làbics i intel·ligents. Aquest made in England el tenen les sèries Sí, ministre , The fall and rise of Reginald Perrin , Sherlock i la meravellosa Downtown Abbey que hem pogut veure a Antena 3 (es van equivocar?!). Julian Felowes, el guionista de Gosford Park reescriu amb gran pressupost el drama de A dalt i a baix a Downtown Abbey . Com la sèrie dels 70, retrata les relacions entre els senyors i els servents d'una mansió anglesa just després de l'enfonsament del Titanic amb actors formidables com Maggie Smith i Jim Carter. Res de nou en l'imperi de les bones històries, però veure aquesta sèrie et fa venir ganes de llegir tots els llibres de l'Austen i et recorda l'elegància del punt que es torna punt i a part cada cop que un dels personatges obre la boca.

Més continguts de