Publicitat
Publicitat

El punt de vista dels més febles

"El món s'ha enfonsat com el pont, i res no tornarà a ser com era", escriu Emili Teixidor en una de les seves novel·les. Teixidor pertany al grup no excessivament abundant d'autors catalans que s'han dedicat d'una manera sistemàtica a trencar el silenci sobre el passat recent. L'acceptació de les seves obres tant entre els lectors com entre la crítica -entre els seus èxits cal anomenar si més no Sic transit Glòria Swanson (1979), El llibre de les mosques (2000) i Pa negre (2003)- demostra que aquestes qüestions encara són de plena actualitat i que la literatura ajuda a construir a poc a poc una memòria més matisada i complexa d'aquells anys traumàtics.

En un ambient rural, però sotmès alhora a una forta industrialització, Teixidor troba el microcosmos que li permet reflectir totes les tensions del seu país. Vic, un dels centres neuràlgics de la Catalunya interior, té les dimensions de les ciutats d'abans: tothom coneix tothom, però precisament per aquesta causa els conflictes perduren durant generacions i l'oblit no és cap opció. El contrapunt a un arrelament incòmode -perquè no permet l'amnèsia- el representa Barcelona. La gran urbs és un refugi de persones que no volen mirar enrere. El franquisme aquí no és una simple victòria militar, sinó un complex sistema de càstigs i privilegis que va aconseguir mantenir l'immobilisme durant dècades.

Per a un pintor el repte més gran és el retrat d'un rostre infantil. Els escriptors acostumen a fugir d'aquesta dificultat. Els infants rara vegada es troben entre els protagonistes, però Teixidor deixa entrar sempre els nens a la seva prosa, per això els seus universos literaris són explicats des del punt de vista dels membres més febles d'una societat.

Teixidor visualitza així un món soterrat i obscur i s'atreveix a analitzar el lligam entre la repressió i la crueltat -però, al final, defensa un home sencer, lliure en el pensament i capaç d'escoltar els desigs del seu cos-. En les seves novel·les hi ressona la rebel·lió contra un déu tirà, iniciada per Dostoievski. L'obscurantisme -com una herència de l'església- és el pitjor enemic d'una actitud realment moral.

Més continguts de