Els dos últims segles d'història del sector editorial espanyol, recopilats en una web
La iniciativa vol corregir la situació "penosa i francament escandalosa" que ofereixen actualment els arxius d'editorials de l'Estat
BarcelonaEl projecte internacional 'Editors i Editorials Iberoamericans (segles XIX-XXI) - EDI RED' recopilarà més de 200 anys d'història editorial amb la intenció de corregir la situació "penosa i francament escandalosa" que ofereixen actualment els arxius d'editorials espanyoles. La plataforma, impulsada pel CSIC en col·laboració amb la plataforma Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, recopila la història de l'edició literària en castellà, català, basc, gallec i portuguès des de l'any 1800 fins a l'actualitat, tant en format digital com en paper.
"Volem posar el focus en el mapa de l'edició literària, tenint en compte que no existeixen estudis previs amb una metodologia clara", ha assenyalat la investigadora i responsable del projecte, Pura Fernández. De moment, la web "encara està arrencant "i s'esperen més col·laboracions, entre les quals hi ha la de la Biblioteca Nacional. L'espai virtual retratarà el sector editorial a través de diferents materials. Per exemple, un dels espais estarà dedicat a les semblances d'editors, elaborades per 200 col·laboradors. A dia d'avui ja hi ha disponibles 150 d'aquestes semblances, de prop de 900 paraules, i n'hi ha 600 més en marxa.
Luis Goytisolo i Oriol Maspons
També hi ha espai per a material audiovisual, com ara els 20 vídeos d'entrevistes amb editors o els arxius d'àudio de la fonoteca, amb alguns testimonis tan importants com els de Luis Goytisolo o d'Oriol Maspons, l'il·lustrador de les famoses portades de la Biblioteca Breve de Seix-Barral.
A més, Fernández ha ressaltat altres aspectes recollits a la web, des dels plecs de cordill fins a les actuals editorials cartoneres –en expansió a l'Amèrica Llatina–, passant per "fenòmens" com l'edició mexicana. "Volem donar cabuda a tothom, des de grans editorials fins a les editorials petites i independents", ha asseverat Fernández.
Arxius d'editorials
Un dels impulsors del projecte, l'escriptor Luis Suñén (que havia estat al capdavant d'Alfaguara i d'Espasa Calpe) ha insistit en la importància d'aquest projecte, comparant-lo amb l'arxiu de l'edició francesa. "És la memòria viva i constant d'un sector fonamental que aquí hem descuidat", ha lamentat. Així, ha recordat els seus anys al capdavant de les editorials en els quals "el que un es trobava quan rebuscava en els arxius era penós i per posar-se les mans al cap". I ha afegit: "Jo encara em pregunto on seran les cartes entre Carmen Balcells i Aguilar, o les cartes d'Ortega i Gasset a 'Revista de Occidente'".
En aquesta mateixa línia, la directora editorial d'Alfaguara, Pilar Reyes, ha qualificat de "penosa i francament escandalosa" la situació dels arxius d'algunes editorials. Ha recordat que per commemorar els 50 anys d'Alfaguara van començar a buscar informació "i literalment no hi havia res". És per això que Reyes ha lloat aquest projecte que "posa en valor" la tasca dels editors en un moment en què l'autoedició "està fent desaparèixer aquesta figura tan important". "El que han escrit els editors és molt i això estalviarà molta feina als que comencen", ha conclòs.
