Publicitat
Publicitat

Un referent de la nostra història nacional

Josep Termes és un vertader referent de la nostra història nacional. En desaparèixer ens deixa un buit irreparable, però, més enllà, tinc la sensació que amb ell és tota una època la que s'acaba una mica més. Termes és, abans que res, un dels més grans historiadors de la Catalunya recent; però és historiador com a reflex d'una actitud vital i, així, és historiador com a ciutadà, com a patriota, com a intel·lectual d'un agut sentit crític i d'un humanisme que a ell li agradava relacionar amb els seus orígens populars. Quantes de les seves argumentacions partien d'una anècdota, d'un record, d'una lliçó apresa al seu barri per acabar convertint-se en un consell, una orientació fins i tot metodològica, en un toc d'atenció perquè el seu interlocutor baixés del "catecisme" que fos i toqués de peus a terra on s'havia de situar la història!

Josep Termes, en Pep, ha estat un vertader mestre. Jo no conec cap altre destacat de l'Acadèmia i reconegut en tots els àmbits que hagi esmerçat més hores i més paciència a "fer un cafè" i parlar i orientar durant hores uns estudis, una recerca, el llibre incipient d'un company.

En el terreny personal, ell predicà amb l'exemple i es dedicà a la història de Catalunya amb passió i amb una voluntat incansable de contrarestar els apriorismes ideològics i els determinismes heretats d'una època de militàncies fortes com havia estat la de l'antifranquisme. Profund coneixedor del seu segle XX, Termes patia per les malvestats dels autoritarismes de tota mena i s'indignava davant les injustícies, especialment les que havia hagut de suportar Catalunya. La seva producció personal reflecteix aquest lligam entre la persona, l'obra i l'època que ha donat al seu mestratge una força tan gran.

Els seus dos grans temes han estat l'estudi dels moviments populars catalans i l'estudi del nacionalisme català, ambdós inclosos en el marc dels moviments socials i nacionals de l'Europa contemporània. Cal recordar el seu treball pioner sobre l'anarquisme espanyol i la Primera Internacional (1964-1972), renovador perquè no parlava només de la ideologia i l'organització, sinó de la cultura anarquista i el seu profund i històric lligam amb la realitat catalana (amb estretes relacions amb el federalisme). El seu darrer llibre tanca tot un cicle i esdevé una història del moviment anarquista a Espanya amb aportacions que sovint fan pensar en una mena de testament historiogràfic.

El segon gran tema és la història del nacionalisme català, i aquí l'hem de situar com un dels grans referents en una cadena iniciada per un dels seus historiadors preferits, Antoni Rovira i Virgili. Termes ha animat aquest camp d'estudi, n'ha estat un dels grans renovadors, ha aportat gran quantitat de material i ha creat escola.

Quan el 2006 se li concedí el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el guardó li anava com l'anell al dit: se li retia honor per la seva trajectòria vital i professional en defensa de la cultura dels Països Catalans i per la seva exemplaritat intel·lectual. Et trobarem molt a faltar, Pep.

Més continguts de