La “reinvenció constant” de Puig i Cadafalch

BarcelonaEl 2017 tornarà a ser un any ple d’actes commemoratius al voltant d’una gran figura de la cultura catalana: Josep Puig i Cadafalch. Com Ramon Casas, Puig i Cadafalch està considerat un dels grans noms del Modernisme, però el seu llegat és ingent i també s’estén al camp de l’arqueologia, la història de l’art i la política. De fet, a més del 150è aniversari del seu naixement, l’Any Puig i Cadafalch celebrarà el centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat, càrrec que va ocupar entre 1917 i 1924.

“El principal repte que té la figura de Puig i Cadafalch és la complexitat i la riquesa de la seva personalitat. El primer problema que hem tingut és la seva envergadura i intentar ser equilibrats en la representació dels seus diferents vessants”, afirma l’arqueòleg i historiador Eduard Riu, comissari dels actes commemoratius juntament amb la catedràtica d’història de l’art de la UB Mireia Freixa. “Creiem que aquests diferents vessants no es poden desequilibrar -afegeix Riu- perquè tots ells tenen una gran coherència i una línia troncal molt forta. Hi ha unes idees de fons al voltant d’un projecte de país, d’universalisme i de modernització que amaren tota la seva activitat”.

El més difós del llegat de Puig i Cadafalch és la seva obra arquitectònica. De fet, alguns dels seus edificis més emblemàtics, com la Casa Ametller, el Palau Baró de Quadras i la Casa de les Punxes, han obert les portes al públic en els últims anys. Però la seva empremta també es troba en actuacions urbanístiques com la planificació de l’Exposició Universal del 1929, la plaça de Catalunya de Barcelona o la xarxa de clavegueram de la seva localitat natal, Mataró. Amb tot, el lema de l’Any Puig i Cadafalch, “Arquitecte de Catalunya”, fa servir aquest terme en un sentit molt més ampli. “Ens referim al polític, sobretot governant; un dels estudiosos del Romànic europeu, no només català”, diu Riu.

“La seva acció política va ser complexa i li va portar alguns fracassos -explica Riu-. Però en va sortir reforçat i va reorientar la seva vida a una edat madura, es reinventa constantment. Tot i les seves dificultats i contradiccions, representa un home català, o europeu, que viu un món convuls i en transformació, i les seves creacions reflecteixen les contradiccions i els encerts”. L’objectiu dels comissaris és que la trentena d’actes que han programat, entre exposicions, rutes, visites guiades, jornades acadèmiques, un documental, conferències i un congrés és donar, com explica Rius, “una nova lectura” de la seva figura. També es farà el primer cens complet de la seva obra arquitectònica.

Els plats forts de les celebracions, liderades pel departament de Cultura i l’Ajuntament de Mataró, seran dues exposicions. La primera obrirà les portes a Mataró a l’octubre i explicarà com la capital del Maresme va ser el punt de partida de la trajectòria com a arquitecte i polític de Puig i Cadafalch. Quan tanqui les portes, el 14 de desembre s’inaugurarà al Museu d’Història de Catalunya la mostra Josep Puig i Cadafalch. Arquitectura, història, art i política. Serà la segona exposició sobre l’arquitecte, després de la que es va poder veure al Palau Macaya l’any 1989. L’Arxiu Nacional de Catalunya també participarà a l’Any Puig i Cadafalch i muntarà una exposició sobre els fons de l’arquitecte que custodia i com els gestiona.