Cultura 20/03/2011

La resistència dels veterans

1 min
Les pel·lícules que es projectaven al cinema Paradiso de la pel·lícula de Giuseppe Tronatore van marcar la vida d'una comunitat sencera.

Qui més, qui menys en els principals municipis catalans té accés a un complex multisala, una mena de bufet lliure en què es pot triar i remenar entre les principals i més comentades estrenes de la temporada. Curiosament, algunes d'aquestes localitats acullen també els cineclubs de més rodatge. Alguns, com el de Vic o el de Manresa, van obrir portes amb la primera fornada, als anys 50, van resistir la irrupció del VHS i, més recentment, l'esclat efervescent de les descàrregues i la pirateria. Avui dia segueixen vius i amb empenta, fins i tot al costat dels titànics cinemes de províncies que sembla que hagin d'engolir tot el públic de la regió. Aquests cineclubs han sabut trobar un espai exclusivament seu, en què no intervenen les dinàmiques d'empresa de les grans sales d'exhibició. El seu lema no és fer caixa -ni tan sols són centres lucratius-, i per això s'estimen més treballar per sensibilitzar l'espectador i apropar-lo a un tipus de cinema de més difícil difusió. Tots ells maneguen pel·lícules en versió original subtitulada. I, encara que molts d'aquests títols segueixen en cartellera, és difícil trobar una sala que no en programi la versió doblada. Generalment, però, aquests cineclubs tenen l'habilitat de combinar l'actualitat cinematogràfica amb reposicions. Fa poc, per exemple, a Vic es van trobar dues pel·lícules tan diferents com Fantastic Mr. Fox i Les nits de Cabíria en el marge d'una sola setmana.

stats