A EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CANES
Cultura 23/05/2015

El retorn de Barbet Schroeder a Eivissa

46 anys després de la mítica ‘More’, el cineasta filma a l’illa ‘Amnesia’, inspirada en la seva mare

Xavi Serra
3 min
Max Riemelt i Marthe Keller en una escena d’Amnesia, la pel·lícula que el director Barbet Schroeder ha filmat a Eivissa, on l’any 1969 ja havia ambientat More.

Enviat especial a CanesUna innovadora pel·lícula va capturar les llums i les ombres de l’emergent cultura hippy eivissenca l’any 1969. Amb música original de Pink Floyd, More relatava la iniciació en les drogues d’un jove alemany a la recerca de noves experiències vitals a la gran de les Pitiüses. Darrere la càmera hi havia Barbet Schroeder, company de fatigues de Rohmer i Godard i director d’una admirable obra que sempre ha intentat ser testimoni del seu temps.

Amb gran sentit de l’oportunitat, el Festival de Canes ha projectat aquest any la versió restaurada de More per acompanyar la projecció fora de competició de l’últim treball del director, Amnesia, el retorn de Schroeder a Eivissa, una illa amb la qual té una relació molt íntima. “Quan jo era un nen, a principis dels 50, la meva mare es va comprar una casa a l’illa i hi vivíem tres mesos cada estiu, fent servir llum d’oli i recollint l’aigua de la pluja en un pou. Jo he conegut l’Eivissa dels carros i els vestits tradicionals, el món que va existir abans que arribessin els hippies i la moda”, diu.

Una decisió radical

La casa eivissenca de Schroeder ja va servir de plató a More. Ara torna a ser l’escenari principal d’Amnesia, en què el Jo, un jove DJ alemany arribat a l’Eivissa de principis dels anys 90 a la recerca de l’èxit, i la Martha, una dona gran que viu sola en una casa sense electricitat ni aigua corrent, entaulen una intensa i imprevista amistat que fa trontollar un dels principis bàsics de la Martha: la negativa a parlar la seva llengua original, l’alemany. “La pel·lícula està inspirada lliurement en la meva mare, que no és jueva ni víctima dels nazis, però el 1936, als 16 anys, havent marxat a Suïssa i abominant el règim de Hitler, va decidir no tornar mai més a Alemanya ni parlar la seva llengua -explica Schroeder-. És per això que tot i que l’alemany és la meva llengua materna, jo no l’he parlat mai”.

La mare de Schroeder encara viu a Eivissa. Té 99 anys i ja no es pot aixecar del llit. La Martha d’ Amnesia -interpretada pel mite eròtic dels anys 70 Marthe Keller- té més de 60 anys. A través de la relació amb el Jo, el film explora l’acostament de la Martha a les seves arrels i qüestiona la utilitat de la decisió que va prendre. El director, tanmateix, no ha necessitat fer la pel·lícula per entendre-la. “Quan tenia onze anys, la mare em va portar a veure el documental d’Alain Resnais Nit i boira i em va explicar les seves raons per rebutjar l’alemany i la vaig entendre perfectament -recorda Schroeder-. I no parlar alemany no ha suposat mai un problema per a mi; m’agradaria parlar la llengua, esclar, però no passar-me tres mesos estudiant-la. I he viatjat a Alemanya, però sempre per alguna cosa relacionada amb el cinema. Tinc millors coses a fer que anar a Alemanya a pensar en el passat de la meva mare”.

Al·lèrgia a la nostàlgia

Amb 73 anys, Schroeder té un aire de rodamón fràgil i cansat que encara veu lluny l’hora de retirar-se. La curiositat pel futur continua sent el seu motor. “No m’interessa la nostàlgia i mai he fet pel·lícules que estiguin ambientades més d’un parell de dècades en el passat -comenta-. Gairebé sempre estic preparant algun projecte, però si no el que més m’agrada és anar a la meva casa d’Eivissa i passejar hores i hores sense veure ningú més”.

A Amnesia, la Martha i els paisatges es fonen en un sol personatge. La dona tan integrada que fins i tot parla eivissenc amb els veïns. “És un aspecte important del personatge, no el podíem obviar”, diu Schroeder, que amb el títol també fa referència a la famosa discoteca eivissenca, on té lloc una de les escenes clau. El director té previst tornar a rodar a l’illa, concretament a Sant Antoni. Però tot i la seva unió amb l’illa admet que no se sent eivissenc. “Sóc iranià de naixement, colombià de cor, suís de passaport, francès de cultura i americà de cinema”, recita divertit. I com a bon fill de la seva mare, afegeix: “Les nostres arrels no ens defineixen”.

stats