Publicitat
Publicitat

Cinema

Els bons, els dolents i el polítics

La revolta popular egípcia també arriba al Festival de Venècia

El documental 'Tahir 2011' es presenta a La Mostra fora de concurs i es divideix en tres parts, cadascuna d'un director diferent

La revolta popular de gener i febrer passats que va propiciar la caiguda del règim del ja expresident d'Egipte Hosni Mubàrak, ha arribat al 68 Festival Internacional de Cinema de Venècia de la mà d'una producció franco-egípcia titulada Tahrir 2011. El documental, que es presenta a La Mostra fora de concurs i que també estarà al Festival de Toronto (Canadà) la setmana que ve, porta per subtítol: The Good, The Bad and The politician, les mateixes tres parts en què queda dividida la cinta, cadascuna obra d'un director diferent.


The Good, part dirigida per Tamer Ezzat, mostra la participació dels considerats com "bons" en la revolta popular, és a dir, els ciutadans que van ocupar la plaça Tahrir per exigir la marxa de Mubàrak i que ofereixen el seu testimoni en primera persona de com van viure aquests dies.
En aquesta primera part del documental es pot veure l'organització ciutadana que es va establir de manera voluntària per mantenir l'ocupació de la plaça, així com les tasques d'assistència mèdica a alguns dels manifestants, inclosa la psicològica davant casos d'histèria. "La primera idea que vam tenir era veure l'agressió de la policia contra els manifestants, però al final vam veure que era una manifestació en desenvolupament i, tot i que hi havia molts mitjans presents, havíem de donar el nostre punt de vista. Llavors va néixer la idea de fer un collage amb tres punts de vista ", va comentar Ezzat.


The Bad, dirigit per Ayten Amin, dóna la paraula a l'altra part, considerada com "els dolents" d'aquesta història, és a dir, la policia i militars que van intentar controlar les revoltes aquests dies, amb testimonis gravats una vegada que Mubàrak va abandonar el poder al febrer i les manifestacions van acabar.
Els agents que ofereixen el seu testimoni coincideixen a assegurar que ells rebien ordres i es limitaven a fer la seva feina quan van intentar frenar les protestes amb, entre altres mètodes, gasos lacrimògens o mànegues d'aigua.
"El 25 de gener va ser la primera vegada que vaig participar en una revolució i llavors vaig veure els homes de seguretat colpejar a la gent. No podia creure el que veien els meus ulls i, quan em van demanar entrevistar, em va picar la curiositat de saber com pensaven , com veien els manifestants", va afirmar Amin.
"Els agents no estaven preparats. No sabien com actuar en aquests moments. Per a la policia eren moments molt dramàtics. Estaven gairebé desarmats. Jo vaig intentar entendre els seus sentiments i per què van fer el que van fer", ha afegit.

La tercera i última part, The politician, aborda la figura de l'expresident d'Egipte des que va arribar al poder fa 30 anys, centrant-se en un còmic i irònic repàs als deu passos que, segons el seu director, Amr Salama, Mubàrak havia donat per convertir-se en un dictador, entre ells tenyir-se els cabells i posar el seu nom en multitud de llocs públics.
"Quan va començar la revolució, la situació era tràgica i dramàtica. Quan arribem al final d'aquesta experiència, d'alguna manera, vaig aconseguir entrar en contacte amb les fonts oficials. Va ser per casualitat, volia veure què passava per darrere", va explicar Salama, que va dedicar la seva obra als que han arriscat la vida o han mort en les diferents revoltes del món àrab.
"En un moment em va semblar fins i tot divertit, perquè seguien negant la veritat. Tot aquest paper de Mubàrak en la revolució era divertit, perquè ell seguia negant i fingint que no veia les coses. També per a ell devia ser un xoc veure que ja no era considerat un líder, que el seu poble, fins i tot, l'odiava ", va afegir.

Més continguts de