Publicitat
Publicitat

ART

L'exposició reuneix els singulars vestits de la companyia de Serguei Diaghilev

La revolució dels Ballets Russos ressona al CaixaForum

Els Ballets Russos de Serguei Diaghilev van revolucionar la dansa i la cultura del seu temps. El ballet es va obrir de bat a bat a l'art d'avantguarda, com demostren els vestits exposats al CaixaForum.

Un segle després de la seva fundació, els Ballets Russos encara fascinen. Creada per Serguei Diaghilev, durant els seus vint anys de vida aquesta companyia mítica va revolucionar la dansa i la cultura del seu temps. Diaghilev només en va ser el promotor, però la va conduir amb el caràcter visionari d'un artista genial. L'exposició que s'obre avui al CaixaForum, Els Ballets Russos de Diaghilev, 1909-1929. Quan l'art balla amb la música , repassa a través de 200 objectes (vestits, cartells i pintures, entre altres objectes) la seva trajectòria: van començar a rodar el 1909, el 1911 es van convertir en una companyia estable i es van dissoldre el 1929.

Els Ballets Russos van començar a trencar motlles capgirant el valor que s'havia donat a la dansa fins aleshores. Mentre que a París, l'epicentre de la dansa d'aquell temps, els números de ball eren el segon plat o l'acompanyament dels repertoris dels teatres, Diaghilev va situar la dansa a l'altura de les altres arts. Com ja era habitual a la seva Rússia natal des de finals del segle XIX, va programar espectacles compostos únicament de números de dansa i va deixar enrere les varietats.

Encara va fer anar més enllà la renovació del gènere: els ballarins es van convertir en el centre dels muntatges, van començar a ballar amb tot el cos per transmetre les emocions del seus personatges. I, cosa poc habitual en aquell temps, els ballarins masculins van adquirir protagonisme. Tot un nou univers de moviment va trencar l'encotillament de la dansa de l'època.

A més de la transformació de la tècnica, a Diaghilev també se li deuen els canvis radicals de la música, l'escenografia i el vestuari de la dansa. Va encarregar al compositor Igor Stravinsky dues obres que ara són vistes com a cabdals en la música del segle XX, La consagració de la primavera i L'ocell de foc, i va col·laborar amb alguns dels músics i artistes sense els quals qualsevol història del segle XX quedaria coixa. Henri Matisse, Pablo Picasso, Georges Braque i Coco Chanel, entre els creadors, i pel que fa als músics, tenien la talla de Maurice Ravel, Erik Satie, Stranvinski i Manuel de Falla.

Al públic d'aleshores li agradava descobrir propostes noves, recordava ahir Jane Pitchard, la comissària de l'exposició: Diaghilev sabia com tractar el públic i li agradava sotragar-lo, era un "gran publicista i un enginyer del màrqueting". "La nit que va estrenar La consagració de la primavera va començar la vetllada amb dues peces més conservadores. Sabia utilitzar a favor seu la familiaritat que el públic podia sentir cap a les obres", explicava Pitchard. I, de sobte, els espectadors es van trobar amb una obra radicalment nova. "Va dir als ballarins i als músics que passés el que passés havien de seguir ballant i tocant per arribar al final de la funció". Diaghilev era conscient que aquell espectacle podia ser un desastre, era conscient dels riscos que assumia.

És mítica, també, la prohibició que Diaghilev imposava als seus ballarins de filmar els espectacles dels Ballets Russos. Al cinema d'aleshores, en blanc i negre sense so, tots els colors i la música de les coreografies s'haurien perdut. Amb tot, existeix una filmació clandestina d'un minut d'un assaig de la companyia a Suïssa el 1911 que es pot veure per primera vegada al CaixaForum.

Els Ballets Russos a Espanya

Organitzada pel Victoria & Albert Museum de Londres, on es va veure l'any passat, la mostra incorpora una altra novetat a Barcelona: un audiovisual que repassa la relació dels Ballets Russos amb Espanya. Quan la companyia es va veure obligada a interrompre les gires per l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Madrid i Barcelona es van convertir, entre el 1914 i el 1918, amb el suport del rei Alfons XIII, en un refugi. El Liceu era el teatre on solien començar la gira de primavera. Aleshores, Diaghilev va col·laborar amb Josep Maria Sert, Miró, Pere Pruna i Picasso, amb qui va fer el ballet Cuadro flamenco .

Més continguts de