La revolució de Jordi Dauder, amb l'ARA

Barcelona."Hosti! No ho sé. Com un tio íntegre, que es va mullar, que va lluitar, com un lluitador, com un gran enamorat de la seva professió i com un gran republicà". És la resposta espontània de l'actor Jordi Dauder a la pregunta de com vol ser recordat. L'actor i activista continua responent amb el seu esperit optimista i bel·ligerant. "Si tenim sort encara veurem al nostre país la instauració de la III República. Seguiré lluitant tota la meva vida per la República", assegura. Qui pregunta és el cinesta i gran amic seu Antoni Verdaguer. L'entrevista es va fer el 24 de maig del 2011 i forma part del documental Jordi Dauder, la revolució pendent . Dauder, un dels actors més emblemàtics del cinema català, moriria poc temps després, el 16 de setembre del 2011.

El documental, que el divendres 8, el dissabte 9 i el diumenge 10 es vendrà amb l'ARA, repassa la vida i carrera de l'actor. No es limita a donar la paraula a Dauder. Durant hora i mitja passen per la pantalla fins a trenta personalitats del món cultural com Ken Loach, Emma Vilarasau, Pere Portabella, Lluís Llach i Calixto Bieito. El documental, guanyador del premi Gaudí a la millor pel·lícula documental, mostra totes les facetes d'un home honest i sobretot combatent.

El trotskista exiliat

"Tota la meva vida he militat a l'extrema esquerra"

Jordi Dauder va néixer el 5 de març del 1938. Onze dies més tard Barcelona va ser bombardejada. Al seu pare, dramaturg, el van empresonar perquè era d'esquerres. Dauder era un compromès antifranquista que no tenia pèls a la llengua. "La llei de la memòria històrica és una puta merda, perquè no s'enfronta a la dreta", assegura a l'entrevista. Aquesta bel·ligerància no l'abandonaria mai: "Som dels que creiem que s'ha de canviar la societat, s'ha de canviar la realitat i s'ha de fer la revolució. Si no, quina merda, per quatre dies que estàs vivint, si no pots canviar les coses..., i això em porta a continuar sent actiu". Dauder va exiliar-se a França i va viure en la clandestinitat. D'aquesta època no n'abandonaria una mania: mai seia d'esquena a la porta.

L'actor crític

"Només m'interessa el teatre que diu coses"

Dauder vivia amb passió les vetllades nocturnes i clandestines en què el seu pare convidava actors perquè declamessin les seves obres. "M'interessa el teatre que diu coses. També m'interessa la comèdia, però, per raons de la vida que sempre són misterioses, no m'han cridat gaire per fer comèdia. Però crec que sóc resultón ...", assegura. També es declara apassionat del teatre clàssic: "M'interessa portar als clàssics què passa avui dia, el teatre com una mirada crítica sobre la realitat actual que ens envolta".

El malvat de TV3

"Amb 'Nissaga de poder' ens vam començar a normalitzar"

Dauder es va fer popular interpretant Mateu Monsolís, el patriarca de la sèrie Nissaga de poder . "En Mateu no era dolent, però va tenir la mala sort d'enamorar-se de la seva germana", diu. "No volíem ser dolents amb l'Emma Vilarasau, sinó humans, apassionats, enamorats...", afegeix. Amb aquesta sèrie, segons l'actor, TV3 "es va normalitzar": "Per primera vegada hi havia un incest, una relació lèsbica, una esnifada de cocaïna i un avortament; ens vam començar a normalitzar una mica", assegura mirant la càmera.

Escriptor i poeta

"És molt difícil ser íntegre en la quotidianitat"

"Els grans actors se solen fer de grans, sedimentant en els seus gestos i en la seva personalitat les feines que han fet, els llibres que han llegit i les persones que han conegut. Jordi Dauder va començar ja sent un gran actor perquè venia fet, llegit i amb una gran formació política", afirma el cineasta José Luis Sánchez. Dauder estimava la cultura. Durant anys va ser redactor a El Viejo Topo , de la qual era cofundador. Va escriure novel·la i poesia. Mai va tirar la tovallola. Ficar un paper a l'urna cada quatre anys era insuficient. Va ser honest: "És molt difícil ser íntegre en la quotidianitat, no sempre m'he comportat d'acord amb el que he defensat".