La revolució frustrada de Pérez Treviño
La dimissió d'Oriol Pérez Treviño planteja un dilema a L'Auditori. L'exdirector va engegar una revolució organitzativa en l'àmbit musical que la nova direcció ha de decidir si vol continuar.
BARCELONAMentre Oriol Pérez Treviño ha fet pública la seva decisió d'iniciar el procés de recuperació de la malaltia que pateix i que l'ha induït a fer un mal ús de fons públics, a L'Auditori fan mans i mànigues per salvar la proposta artística de l'exdirector, aprovada al setembre en el contracte programa.
Durant els sis mesos que el manresà ha estat director s'ha posat en marxa una autèntica revolució organitzativa en l'àmbit musical. El projecte artístic presentat a concurs per Pérez Treviño i aprovat pel Consorci de l'Auditori i l'Orquestra, del qual formen part l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, passa d'una estructura horitzontal, en què cada una de les programacions tenia el seu fil conductor, a una estructura vertical, l'eix de la qual és l'OBC.
Segons Pérez Treviño, es tractava de "crear un nou arbre, en què el tronc és l'OBC i les branques són les diferents programacions". Aquest model, similar al de la Cité de la Musique francesa, va ser aplaudit per gran part del sector musical català, que el veia com una manera de donar vida a la principal orquestra del país. I és que Pérez Treviño havia anunciat també que l'OBC sortiria de L'Auditori per tocar per tot el territori, incloent-hi els barris més desafavorits de Barcelona, i esdevenir realment l'Orquestra Nacional de Catalunya.
Una altra de les novetats del projecte de Pérez Treviño era sumar la figura d'un gestor econòmic a l'equipament, cosa que es va concretar l'1 de febrer amb el nomenament, per part del Consorci, de Josep Maria Amorós com a director de serveis. Ara, després de sis mesos de reorganitzacions, Amorós, com a director general en funcions, mira cap al futur i es troba amb un projecte a mig fer, que en cap cas queda invalidat per la destitució del seu responsable, i amb una programació per a la temporada 2012-2013 que cal avaluar. Segons fonts de L'Auditori, "cal veure la situació global i atendre'ns al pressupost, que es preveu que s'aprovi al març". El nou director general, que les institucions nomenaran abans de 45 dies, serà qui decidirà si segueix les línies iniciades i actualment en vigor en virtut del contracte programa firmat per als pròxims quatre anys o si canvia de projecte.
Una estructura complexa
La revolució artística que Pérez Treviño va engegar fa sis mesos suposava també una revolució organitzativa que ja ha costat algun càrrec. L'actual estructura mostra ara un director general en funcions, Amorós, secundat per l'administrador, Andreu Puig, que ocupa el càrrec des de la creació de L'Auditori.
En l'aspecte musical, l'OBC compta amb un gerent propi, François Bou, a més del director titular de l'orquestra, Pablo González. La resta de programació clàssica i contemporània de L'Auditori depèn de Clara Sen, tot i que alguns cicles concrets tenen el seu director artístic, com Jordi Savall al cicle So Original i Josep Maria Guix al Nous Sons, mentre que el Festival de Música Antiga depèn actualment d'una comissió artística després de la caiguda a principis de temporada del seu director artístic, Jan van den Bosche. Un altre dels caiguts en època Treviño és Josep Maria Dutrèn, responsable de la programació de músiques modernes que a finals de mes deixarà el càrrec.
Pel que fa al servei educatiu, segueix sota la responsabilitat d'Assumpció Malagarriga. També continuen Ruth Martínez (coordinadora de la temporada de cobla), Joaquim Garrigosa (director artístic del Cicle Coral), Sònia Gainza (responsable d'Apropa Cultura), i Verònica Rodríguez (coordinadora del Centre Robert Gerhard, del qual Pérez Treviño va ser el responsable abans d'accedir a la direcció general de L'Auditori).
A més de l'OBC, L'Auditori compta amb una sèrie de formacions musicals adscrites, com la Banda Municipal de Barcelona, que té com a director artístic Salvador Brotons i com a director tècnic Joan Xicola, i dues formacions residents: BCN 216, sota la direcció de David Albet, i el Quartet Casals. A banda, té dos organismes que comparteixen edifici: el Museu de la Música, codirigit per Oriol Russinyol i Berta Ribé, i l'Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya), dirigit per Josep Borràs.
