VenèciaSi dimarts el Festival de Venècia obria les portes a la factoria de documentals de creació del màster de la Universitat Pompeu Fabra amb la presentació de Hollywood talkies , l'endemà la Mostra va donar veu a un altre centre català de creació fílmica: l'ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Eva , l' opera prima del barceloní Kike Maíllo, responsable de la sèrie animada Arròs covat , demostra que el cinema de gènere no és una moda passatgera per als talents forjats a l'ESCAC, que han participat en films com El laberinto del fauno , El orfanato i Rec . Quin és el secret de l'ESCAC? "En primer lloc, el seu model formatiu es basa en la pràctica: rodar, rodar i rodar -va explicar Maíllo-. Després, tenim sempre present que el cinema no té sentit sense el públic; treballem pensant en l'espectador".
Eva , una producció d'Escándalo Films, empresa vinculada a l'ESCAC, narra la història d'Álex Garel (interpretat per l'actor alemany d'origen català Daniel Brühl), un enginyer cibernètic especialista en intel·ligència emocional: bàsicament, un psicoanalista d'androides que té el repte de construir un nen-robot d'última generació. Per fer-ho, ha de tornar, deu anys després, a Santa Irene, on es retrobarà amb David (Alberto Ammann) i Lana (Marta Etura), el seu germà i la seva antiga parella, que tenen una filla espavilada i intrigant que es diu Eva (Claudia Vega). "Amb aquesta pel·lícula volia retornar al cinema el que em va regalar a la infància. Un univers de mons fantàstics que vaig trobar als grans blockbusters i als videoclubs", va dir Maíllo.
Distribució als Estats Units
AEva es poden rastrejar elements d'un ampli repertori de films i novel·les de ciència-ficció. Els dilemes que envolten la creació de vida artificial remeten tant al Jo, robot d'Asimov com a Intel·ligència artificial , dirigida per Spielberg i concebuda per Kubrick. De fet, no costa d'imaginar que els exteriors nevats d' Eva (un film rigorós en el seu vessant de gènere) haurien pogut interessar el director de 2001: una odissea de l'espai , mentre que els interiors càlids i amables, en els quals es reflecteix la fràgil dimensió sentimental del relat, captivarien el creador de E.T., l'extraterrestre . També s'hi fa l'ullet al C3PO de La guerra de les galàxies. I, en una de les millors troballes del film, l'interior de la ment dels robots es posa en escena seguint la pista de Minority report , també de Spielberg.
"No volia fer una pel·lícula de ciència-ficció típica -va confessar Maíllo-. Volia defugir el thriller i apropar-me al melodrama". Per trobar aquest equilibri, el director va demanar ajuda a Sergi Belbel, que es va oferir a col·laborar en el film. "El primer tractament del guió tenia un excés de referents i en Sergi ens va ajudar a retrobar-nos amb el purisme de la dramatúrgia". Malgrat seguir els codis de la ciència-ficció, Eva juga amb una estètica retro que remet als anys 70 i 80. Segons Maíllo, el film està pensat per a gent que no acostuma a veure films de gènere. "He intentat feminitzar la ciència-ficció, fer una pel·lícula que pogués agradar a la meva mare", va dir. L'equip d' Eva sembla haver fet diana, ja que la pel·lícula ha estat venuda en nombrosos territoris, inclosos els Estats Units, on serà distribuïda per la Weinstein Company, responsable de films com Maleïts bastards i El discurs del rei .
Acompanyant Maíllo, la delegació d' Eva a Venècia l'han completat Brühl, Ammann, Lluís Homar -que dóna vida a un androide faceciós i sentimental anomenat Max-, i Claudia Vega, l'Eva del film. Qüestionat per la dificultat d'interaccionar amb els efectes digitals, Daniel Brühl va declarar: "Ara puc entendre els actors de Hollywood que es passen setmanes treballant envoltats de pantalles verdes... Ha de ser depriment". A Eva , Maíllo i el seu equip es van esforçar per minimitzar el pes dels efectes especials en el rodatge. "El gat-robot que acompanya el meu personatge era real , el movien dos nois vestits de verd", va concretar Brühl.
