Publicitat
Publicitat

LES ESTRENES DE LA SETMANA

Cary Fukunaga dirigeix una nova adaptació del clàssic 'Jane Eyre'

El romanticisme victorià de Les Brontë sedueix el cinema

Jane Eyre torna al cinema i confirma l'embruix que la literatura de Charlotte Brontë exerceix sobre el cinema. El 2012 s'estrenarà també Cumbres borrascosas, de la seva germana Emily. Brontëmania?

Passen els anys i les dècades, però el seu embruix és permanent: la literatura de les germanes Charlotte i Emily Brontë continua seduint els espectadors a través de la pantalla. L'obra d'aquestes escriptores del segle XIX, que ha servit d'inspiració a cineastes com ara William Wyler, Jacques Rivette, Luis Buñuel i Jacques Torneur, torna a estar d'actualitat. Avui s'estrena Jane Eyre, del nord-americà Cary Fukunaga. Serà la catorzena versió del clàssic de Charlotte Brontë, una història d'amor impossible i secrets inconfessables que indaga en el conflicte entre servitud i llibertat a través de la soferta peripècia d'una institutriu enamorada d'un home de posició social superior.

Fukunaga despulla Jane Eyre fins al moll de l'os, fugint de l'academicisme habitual de les adaptacions literàries. Sense perdre gaire temps en descripcions i diàlegs superflus, la seva és una versió que es queda amb l'essència del text, revela la seva modernitat i subratlla les arrels gòtiques del relat de Brontë.

És una estratègia semblant a la d'Andrea Arnold, la directora anglesa (Red road, Fish tank) que ha adaptat l'obra més reconeguda de la germana petita de Charlotte, Emily. Cumbres borrascosas, que s'estrenarà el 2012. És una versió gairebé sense diàlegs ni música, amb un Heathcliff de raça negra i el desig entre els cossos en primer terme. Qui pot dir ara que la literatura romàntica és carrinclona? Tant Arnold com Fukunaga aposten per explicar la pel·lícula amb imatges abans que un flux incontrolable de paraules. La natura pren el protagonisme i el paisatge mana. Cinema romàntic sense concessions al públic adolescent. Això no és Crepuscle.

Entre l'orgull i el prejudici

Una altra clàssica de la literatura anglesa que no passa de moda és Jane Austen. Ja el 1940 Lawrence Olivier va protagonitzar una adaptació al cinema d'Orgull i prejudici, però a mitjans dels anys 90 va esclatar el fenomen Austen quan, en poc temps, van coincidir tres adaptacions: Sentit i sensibilitat, d'Ang Lee (amb Emma Thompson); Fora d'ona, d'Amy Heckerling; i Emma,de Douglas McGrath (amb Gwineth Paltrow). Tot d'una, Jane Austen va esdevenir un dels guionistes més rendibles de Hollywood, amb un avantatge respecte a la resta: els seus serveis són gratuïts.

El flux d'adaptacions ha disminuït. La més important és la versió d'Orgull i prejudici que Joe Wright va dirigir el 2005, amb Keira Knightley. En els últims temps, però, ha sorgit un estrany fenomen relacionat amb Austen: llibres que creuen el seu món literari amb universos fantàstics: Orgull i prejudici i zombis, Sentit i sensibilitat i monstres marins, Emma i els vampirs, etc. Del primer d'aquesta llista, una irreverent comèdia de zombis ambientada a principis del segle XIX, fins i tot se n'està preparant una adaptació al cinema prevista per al 2013. Alguns fans d'Austen s'esquincen les vestidures, però n'hi ha que diuen que l'únic drama és que la gràcia dels llibres s'esgota en el títol.

Més continguts de