Publicitat
Publicitat

El rostre de Barcelona entre el 1900 i el 1950

La fotografia i el fotoperiodisme catalans s'han beneficiat, al llarg de més d'un segle, del talent i l'emprenedoria d'un bon grapat de professionals, molt sovint membres de nissagues familiars. Aquesta històrica fascinació per la imatge ha generat una interessant riquesa fotogràfica, per la seva qualitat artística i documental, tot i que, paradoxalment, no sempre prou reconeguda.

Al marge del polèmic cas Centelles, episòdicament apareixen notícies sobre professionals que busquen receptor per als seus arxius o sobre projectes mai concretats per acollir de manera definitiva i amb el relleu merescut els fons ja existents. La poca fortuna institucional, però, contrasta amb l'èxit popular quan protagonitzen cobertes de bestsellers (vegi's els de Ruiz Zafón, il·lustrats amb obres de Català-Roca), exposicions o llibres-recull.

La Barcelona d'ahir pretén facilitar l'accés del gran públic a una part del llegat fotogràfic dels Brangulí a través d'una selecció centrada en les transformacions de la capital catalana durant la primera meitat del segle XX. El compilador, Guillem Huertas, fa una tria personal entre el milió d'imatges que constitueixen el fons dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La selecció busca deixar constància de com Barcelona i els seus habitants han evolucionat, des d'una dimensió molt humana.

Així, la tasca més lligada al fotoperiodisme, a la notícia o al fet històric no té un especial protagonisme, malgrat que s'inclouen algunes imatges sobre la Setmana Tràgica o la República, per exemple. De fet, el cos del llibre el conformen les instantànies que retraten la vida quotidiana d'aquelles generacions de barcelonins. El text de Huertas acompanya precisament aquest relat més costumista, però no menys interessant, de la capital. La Barcelona d'ahir ens mostra les grans transformacions urbanístiques arran del Pla Cerdà o de l'Exposició del 1929 i, alhora, les barraques del Somorrostro o les primeres xarxes de canonades públiques. Hi ha una voluntat documental que s'evidencia en el retrat de les festes populars, del lleure, del transport o del treball. A través dels seus ulls, els Brangulí ens mostren el rostre d'aquella Barcelona.

Més continguts de