Publicitat
Publicitat

ART

El centre obre l'exposició 'Un desordre absolut' amb les obres de les cinc edicions del premi Kandinski

Els russos s'apoderen de l'Arts Santa Mònica

Arriba a l'Arts Santa Mònica Un desordre absolut, l'exposició d'art contemporani rus més important que s'ha pogut veure a l'Estat. Les obres provenen de les cinc edicions del premi Kandinski.

Ahir al migdia es va produir un fet insòlit a l'Arts Santa Mònica: Vladímir Putin va presidir la roda de premsa de presentació de l'exposició Un desordre absolut. Art contemporani rus. Premi Kandinski (2007-2011) . El president rus va estar present a Barcelona d'una manera ben peculiar, ja que va aparèixer encarnat per Vladislav Mamyshev-Monroe, un artista que amb les seves perfomances i fotografies el caricaturitza. "Els artistes estem agraïts al poder rus per tots els conflictes que ha generat a la nostra societat, perquè ens dóna una gran font d'inspiració, abans vivíem en l'estancament", va dir l'artista, que aconsegueix posar-se dins la pell del polític amb un grau de realisme tan sorprenent com inquietant.

Un desordre absolut reuneix les obres d'una quarantena d'artistes i ocupa les quatre plantes de l'Arts Santa Mònica. Es tracta, segons Vicenç Altaió, el director del centre, "de l'exposició d'art contemporani rus més important que s'ha pogut veure a l'Estat" i una de les més importants a escala europea. Algunes de les obres que la formen s'han pogut veure recentment a Riga, Berlín i Londres, i està previst que es puguin veure en altres capitals europees quan abandonin Barcelona. "Aquestes obres -va afegir Altaió- ens ajuden a comprendre les aportacions que els artistes russos fan amb poesia i humor, radicalitat i paradoxes, provocació i reflexió, per mostrar les turbulències dels últims anys de la vida política, social i cultural russa".

Una fundació aliena al poder

Totes les obres incloses dins la mostra han participat en alguna de les cinc edicions del premi Kandinski. Aquest guardó està impulsat per Shalva Breus, col·leccionista, mecenes i president de la Fundació ArtChronika, que va subratllar: "El premi és totalment independent, mai s'ha relacionat amb cap institució estatal i cal tenir en compte que el paternalisme institucional és molt fort a Rússia. A més de per la seva presència i per la seva independència, és molt important tant per als artistes guardonats com per als finalistes, perquè els artistes també poden participar en el procés de selecció al costat de galeristes i col·leccionistes".

La independència del premi la posa de manifest el to combatiu amb moltes de les obres exposades. "A Rússia no es podrien exposar sense tensions o concentracions en contra", va subratllar Breus. De fet, entre els artistes representats a la mostra n'hi ha que pateixen tot el pes de la censura russa. Les membres del col·lectiu PussyCats estan actualment empresonades per una peça penjada al YouTube. Andrei Andrei Griazev exposa el documental Demà, sobre l'aparició del grup artístic Voina [Guerra], els membres del qual han sigut imputats en més de vint ocasions. Fins i tot Andrei Erofeev, el comissari de l'exposició i excurador de la Galeria Nacional Tretiakov, va ser condemnat per incitació a l'odi ètnic amb motiu de l'exposició Art prohibit que va presentar en aquest museu.

La confusió com a estímul

"El caos al qual fa referència el títol de l'exposició no es presenta com a obscur i negatiu. Els artistes converteixen el caos i el desordre en un estat de llibertat i creativitat que comporta noves possibilitats estètiques. Aquest caos espiritual, social i material pot ser vist com l'estem vivint nosaltres i com el viuran les pròximes generacions", va dir ahir Erofeev, que ha concebut la mostra juntament amb Jean-Hubert Martin, exdirector del Centre Pompidou de París. Les obres, va afegir Erofeev, representen una societat que s'està creant amb els seus propis valors i tendències i poden ajudar a definir "els contorns de l'art rus actual".

El comissari va accentuar la paradoxa que l'art contemporani viu a Rússia. "El poder se'l mira amb indiferència. Hem de posar les esperances en els col·leccionistes, els mecenes i els emprenedors. En aquesta situació les obres s'independitzen i comencen una vida pròpia. Renuncien a qualsevol jerarquia i a la propietat privada. No hi ha cap moment que es pugui considerar l'estat veritable d'una obra d'art, es converteixen en un procés, en vida, i es conformen amb aquest estat. Les obres no pretenen ser estables. Són vulnerables i efímeres", va dir.

La primera obra de la mostra, Viatge rus d'hivern o Homenatge a Caspar David Friedrich, recorda Dmitri Prigov, considerat l'últim artista conceptual rus, i al llarg del recorregut els visitants podran conèixer "entre el carrer i el Kremlin", com va dir el comissari, com els artistes russos actuals contesten al seu passat polític i artístic i posen el dit a la llaga en temes actuals com la caiguda de les ideologies socialistes, l'auge de la religió musulmana al país, l'aparició de tendències esotèriques, la prostitució i el creixent desembarcament xinès al país.

Més continguts de