Publicitat
Publicitat

TEATRE

Histrión Teatro porta a La Villarroel la segona col·laboració amb el director argentí

Els seguidors de Veronese

La companyia andalusa Histrión Teatro ha tornat a treballar amb el director i dramaturg argentí Daniel Veronese. El resultat d'aquesta trobada, Teatro para pájaros, arriba aquest dijous a La Villarroel.

Les escenografies dels muntatges de Daniel Veronese són com un parell de sabates. Es tornen més còmodes per treballar a mesura que es fan més muntatges. Quan acaba un espectacle i prepara el següent només cal rentar-li la cara i canviar alguns mobles per posar-se a treballar un altre cop. "Va ser com tornar a casa, em va passar l'ansietat, em vaig sentir còmoda", recorda l'actriu Gema Matarranz, de la companyia andalusa Histrión Teatro. L'escenografia de Teatro para pájaros , el segon espectacle que han fet amb Veronese, és la mateixa que van utilitzar el 2009 a Del maravilloso mundo de los animales: los corderos , la seva primera col·laboració amb el director argentí.

Les parets de la casa on es desenvolupa l'acció de Teatro para pájaros tenen una vida encara més llarga. Van acollir Espía a una mujer que se mata i Mujeres soñaron caballos , dos dels espectacles més cèlebres del dramaturg i director. Histrión Teatro i Veronese es van trobar quan aquests muntatges van arribar a la sala Cuarta Pared de Madrid i al Teatre Lliure. "La nostra companyia no té director, el busquem en funció del projecte. Els muntatges de Veronese em van emocionar i la seva direcció dels actors és espectacular. Li vam dir que som una companyia andalusa de teatre independent i que volíem treballar amb ell. Veronese va quedar sorprès", recorda Matarranz.

Buenos Aires, epicentre creatiu

A més d'Histrión Teatro, Veronese ha treballat amb companyies brasileres i mexicanes. No sempre pot viatjar, així que Candenmor, la seva sala a Buenos Aires, es converteix sovint en centre de creació per a companyies foranes. "No coneixia Histrión ni sabia què havien fet abans, però de seguida vam tenir bona sintonia", afirma Veronese sobre la col·laboració. El procés de creació de Teatro para pájaros es va perllongar un mes i mig a la capital argentina.

L'estrena a La Villarroel coincideix amb l'estada que Veronese fa a Madrid per preparar Los hijos se han dormido amb actors espanyols a Matadero. I ahir es va estrenar a La Latina la versió castellana del seu muntatge de Qui té por de Virginia Woolf . A Madrid, Carmen Machi substitueix Emma Vilarasau i s'augura un èxit semblant al que va tenir al Romea la temporada passada. El director és conegut per les seves personals adaptacions de clàssics de Txèkhov i Ibsen. Histrión Teatro, però, ha treballat sempre amb els textos propis del director. "La companyia havia triat el text i distribuït els papers, així que només vaig haver-me d'ocupar de la direcció", assenyala Veronese. "Només vam demanar-li l'equip i els tècnics, i ell només ens va demanar confiança i que ens deixéssim portar. Ens va dir que per treballar només necessita bons actors", explica Matarranz.

Quan Histrión Teatro es va trobar amb Veronese, van quedar sorpresos en veure com el text de l'obra canviava durant els assaigs. "És un material que es pot manipular en funció de les necessitats dels actors i del muntatge", diu l'actriu. Els protagonistes de Teatro para pájaros són, precisament, actors, però l'argument no és de cap manera previsible: un productor arriba a una casa on hi ha reunits un grup d'actors. Fa poc que hi han trobat mort el porter, i hi ha una parella que està en crisi. "És una obra sobre la violència, el desig i la desesperació. Durant una hora i quart es veu què són capaços de fer els personatges per resoldre els seus problemes. Veronese parla de com la vida et posa en situacions estranyes en què prens decisions que mai havies pensat que prendries", conclou Matarranz.

Més continguts de