Publicitat
Publicitat

FESTIVAL TEMPORADA ALTA

El prestigiós director estrena l'obra 'Waiting Room.0' a Girona

La societat líquida i sense passat, segons Krystian Lupa

El polonès Krystian Lupa torna al Temporada Alta amb obra nova, Waiting Room.0, en la qual reflexiona sobre l'era líquida i sense referents. De dijous a dissabte, i estrenarà a La Pineda de Sant Gregori.

Woody Allen diu allò de "M'interessa el futur perquè és el lloc on hauré de passar la resta de la meva vida", però és Krystian Lupa el que s'ha llançat de cap en una piscina plena de desolació i inseguretat per mostrar al públic del segle XXI a què s'ha d'encarar. Són així d'incerts els temps que vivim, segons el gran director polonès. I sentint-lo, no es pot evitar pensar -o témer- que és possible que tingui raó.

Savi d'àmplia formació filosòfica, coincideix amb el seu compatriota Zygmunt Bauman quan diu que la "societat líquida" condemna l'individu a la solitud. Amb el canvi de segle, hem canviat d'era: "L'eina de la història era molt important per a nosaltres. Durant els segles XIX i XX amb la història ho entenies tot, i ara amb la història no entendríem res -explica Lupa-. A la gent jove tant se li'n dóna la història. Però no és que no siguin prou educats. Ens queixem que són anàrquics a l'hora de rebre uns valors que per nosaltres són irrevocables, però si no els passen per alt i els descarten, aquests valors, ens convertirem en persones mortes", afirma. També llegeix en positiu la crisi global: "Tenim por de la crisi, de les catàstrofes, però de vegades es fan més grans com més ens en volem defensar. Ens identifiquem amb una època i pensem que fora d'això no hi haurà res més. Jo no crec que deixin d'existir els sentiments metafísics -que són el que defineixen l'ésser humà, segons el filòsof i dramaturg Witkiewicz- sinó que els homes de l'època vinent no els reconeixeran perquè seran diferents".

Una nit sols en una estació

Aquesta disquisició filosòfica reposa com una capa de pols, pausada, invisible i inesborrable, sobre Waiting Room.0. Una colla de personatges típics de la nostra societat, escollits pels actors de la companyia del Theatre Polski de Wroclaw, comparteixen l'estona -només tres hores, el mínim per al director d'Extinció, Persona i Els germans Karamàzov, que en durava nou- en una estació de trens, mentre esperen per fer transbord. Hi ha un matrimoni en crisi, un director de teatre avantguardista que ha portat els seus alumnes a Auschwitz per muntar un Hamlet, una periodista borratxa, una senyora gran que ha de tornar a casa i així fins a tretze personatges. "És mitjanit, no hi ha cobertura, a l'estació no hi ha ningú, no hi ha cap ciutat al voltant i podríem dir que no hi ha un món fora d'ells, perquè de nit es pot dubtar de tot", afirma misteriós Krystian Lupa. "En un lloc així, tens la sensació que poden entrar en una sessió espiritista i dir-se coses que normalment no es dirien".

L'obra mostra una paradoxa incomprensible per "les persones de l'ordre vell", com es defineix el polonès: "Ens falta temps per viure i és absurd perquè tot va més de pressa, amb més precipitació". En aquest ritme frenètic, el fet de passar unes hores estacat, immòbil, incomunicat, en una sala d'espera, fa perdre als personatges la clau del seu món. Les dues generacions que comparteixen l'escena ho viuen d'una manera diferent, aquesta és la clau de l'espectacle. Lupa defensa que més enllà d'això, no té un "missatge": "L'estereotip de la persona intel·ligent, la que consumeix cultura perquè li correspon pel seu estatus, se sent molesta per l'espectacle. Ho he fet premeditadament. El capten millor les persones més senzilles... o els bojos", provoca.

L'espectacle és fruit d'improvisacions dels actors. Van instal·lar-se en una estació de trens abandonada i van començar a fer créixer l'espectacle per diferents llocs, fins i tot al lavabo. Per primera vegada Krystian Lupa trenca del tot l'estructura de l'espai i, en dues pantalles, es veuen les accions dels escenaris adjacents, sumades a les converses simultànies que tenen els viatgers. Per això l'obra, que des de la primavera havia contractat el Temporada Alta, ha hagut de canviar d'espai, del Teatre de Salt s'ha traslladat a l'Espai La Pineda, de Sant Gregori, en el qual es representarà de dijous a dissabte.

Més continguts de