El somni d’un conte de guerra
BarcelonaA Oriol Broggi i la Perla 29 els va la vella, convulsa, amable història d’Irlanda. La presa, Traduccions/Translations i Dansa d’agost en són una bona i exitosa prova. I després d’aquell -per a mi- apassionant Al nostre gust construït amb fragments del millor teatre universal, Broggi s’ha fixat ara en un relat del gran viatger, escriptor i corresponsal de guerra francès Joseph Kessel (1898-1979).
Els cors purs és una acurada dramatúrgia (Marc Artigau i Oriol Broggi) del conte de Mary de Cork que narra una història d’amor en el marc de la guerra civil irlandesa. Un relat estrictament literari i en conseqüència força descriptiu, sense acció ni diàlegs, com reconeix el mateix director, que sembla retornar als seus orígens teatrals -quan va dirigir aquell magnífic Els ulls de l’etern germà de Stephen Zweig a la Sala Beckett-, i que connecta amb l’ambició de poema dramàtic d’ Al nostre gust.
Un poema dramàtic imperfecte, embolicat amb evocadores textures visuals (Francesc Isern) entre el somni i l’alba i amb emotius estímuls musicals que de ben segur haurien trobat en la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya un aixopluc més adequat per escampar els efluvis de la narració, per quallar la densitat atmosfèrica d’una història a la vegada dura i tendra d’una tragèdia sense guanyadors. Un conte amb tres narradors i tres músics que comença desconcertant i acaba emocionant, malgrat que el trajecte sigui una mica massa llarg. A l’hora d’explicar aquest conte i de ficar-nos-hi, Jacob Torres es mostra molt encertat, per sobre d’un Borja Espinosa desdibuixat, ben col·locat però absent. En canvi, la presencia de Miranda Gas ens sorprèn tant quan alterna amb els narradors com quan canta, per exemple, un fragment de Wish you were here, de Pink Floyd, que no té res a veure amb la resta de cançons però que conté una lletra idònia per a aquells moments.
El conjunt desprèn una càlida poètica i exhibeix un nivell literari que convida a visitar la molt extensa obra de Kessel, la qual cosa compensa un disseny de llums al qual li manca intensitat perquè els ulls dels espectadors hi vegin en lloc d’intuir entre les boires.
