“El talent s’ha de cultivar i compartir amb la gent”

BarcelonaDiu Miguel Poveda (Barcelona, 1973) que no es considera un valent. “He sigut lliure i no he tingut prejudicis, però els valents van ser els primers que van enderrocar els murs. Gent com Enrique Morente, Camarón o Carmen Linares ens van obrir el camí i ens han posat les coses més fàcils per poder ser lliures”, afegeix el cantaor. La prova més recent d’aquest exercici de llibertat és el disc Sonetos y poemas para la libertad (Universal), que aplega versos de Lope de Vega, Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Luis Borges i Jaime Gil de Biedma, entre d’altres.

L’àlbum és un projecte que ve de lluny, fruit de la col·laboració amb el cantautor canari Pedro Guerra, que anava posant música a diferents sonets pensant en la veu de Poveda. “Jo estava a punt d’enregistrar ArteSano, el meu disc de flamenc, però tot i així vaig dir al Pedro que m’enviés el que estava fent. I a mesura que anava escoltant-lo n’anava cantant algun als concerts, com ara El poeta pide a su amor que le escriba, de Lorca”, recorda Poveda. Els concerts, fins i tot les proves de so, van servir per fer un primer rodatge, cosa que ha servit perquè les peces arribessin a l’estudi de gravació amb “una altra maduresa”.

Guerra ha sigut el motor compositiu del disc, però no l’únic. “El Pedro em va enviar una trentena de sonets. N’hi havia alguns que m’agradaven molt i que em veia cantant-los, però altres feien més per la manera de cantar del Pedro i a mi em semblava que era un canvi de registre massa brusc”, explica. Al final, el projecte va acabar sent més obert, perquè Poveda va decidir incloure altres poemes que ja feia temps que cantava en directe, com No volverás a ser joven, de Gil de Biedma, i Romance de la dulce queja, de Lorca. “El Pedro em va donar llibertat total i això m’ha permès aportar-hi idees i involucrar Chicuelo i Joan Albert Amargós, els meus aliats, no només com a intèrprets sinó també com a creadors, perquè el talent s’ha de cultivar i compartir amb la gent”, diu. Això fa que sonets com Desmayarse, atreverse, de Lope de Vega, sonin més flamencs gràcies a l’aportació de Chicuelo o que el segell dels arranjaments d’Amargós estigui ben present al llarg del disc. “És el 90% del disc”, diu Poveda sobre la feina d’Amargós.

Un documental i una gira íntima

El flamenc és un art que demana foc lent i constància. Els anys fan que algunes coses guanyin profunditat, com els versos de Gil de Biedma. “Que la vida va de debò ho arribes a entendre a mesura que passen els anys”, diu Poveda, un artista que “seria una persona diferent” si no es dediqués a l’art. “De jovenet vaig perdre el temps a l’escola, vaig fer el ximple, no vaig estudiar ni vaig parar prou atenció. Me’n penedeixo, però després mitjançant la música vaig poder conèixer gent, viatjar i seguir un camí d’aprenentatge continuat que m’ha despertat la consciència que cal estar més o menys preparat”, reconeix un artista que valora l’empenta de joves com Rocío Márquez, “un talent impressionant que ha fet un treball sobre Marchena molt interessant”.

La trajectòria de Poveda també té reflex cinematogràfic: el documental 13. Miguel Poveda, dirigit per Paco Ortiz, que s’estrenarà al Festival de Màlaga el 19 d’abril. “El documental explica com un nano de Badalona, català i paio, criat en un entorn no flamenc, ha arribat a celebrar 25 anys de carrera artística. A mi em feia cosa, perquè em veig molt jove perquè em facin un documental, però ells volien mostrar l’esperit de superació i de constància -diu-. Han volgut destacar aquesta lluita i finalment em vaig deixar estimar. I crec que el documental ha quedat molt bé”.

Abans de presentar en directe i amb formació orquestral Sonetos y poemas para la libertad en una gira que el 9 de juliol passarà pel Festival Jardins de Pedralbes de Barcelona, Poveda, Chicuelo, Amargós i el percussionista Paquito González faran cinc concerts de format íntim a Salou, Viladecans, Vic, Manresa i Sant Cugat de l’11 al 24 d’abril.