Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

El sector veu el futur negre malgrat els bons resultats de l'any

El teatre guanya la crisi i bat un nou rècord de públic

En plena crisi les arts escèniques han guanyat un 8% de públic la temporada 2011-2012: freguen els 2,9 milions d'espectadors. El sector viu una paradoxa en l'inici del nou curs: com més èxit, més incerteses.

Una bona notícia, però cares molt llargues. La presentació, ahir, de les xifres dels teatres públics i privats de Barcelona de la temporada 2011-2012 va estar marcada per un pessimisme i indignació insòlits. Amb les dades a la mà, els directors de les sales i les empreses de teatre podien treure pit perquè, en plena crisi, han tornat a incrementar el públic i la recaptació: han assolit 2.890.624 espectadors (un 8% més que la temporada 2010-2011) i més de 68 milions d'euros de caixa (un altre 8% més). De fet, és un nou rècord històric. Però ahir ningú llançava les campanes al vol.

Daniel Martínez, president de l'Associació d'Empreses de Teatre a Catalunya (Adetca), ho resumia amb una paradoxa: quan obtenen millors resultats és quan l'administració els posa més bastons a les rodes. "L'èxit s'ha aigualit per la tempesta que ens han preparat", afirmava en referència a l'augment de l'IVA cultural. Un problema que s'afegeix a la davallada de les contractacions als teatres municipals i a l'eterna crisi que pateixen els espectadors. I, malgrat tot, el públic segueix creixent cap a l'objectiu dels 3 milions d'espectadors que es van plantejar fa 10 anys, quan "semblaven una utopia etèria". Ara hi estan molt a prop. "Les xifres demostren que la gent vol anar al teatre. I no es pot boicotejar el desig del ciutadà", defensava Martínez.

La majoria de directors de teatres van fer pinya ahir en la presentació de les xifres teatrals, el mateix dia que, al vespre, es va celebrar la gala Barcelona aixeca el teló, que dóna per inaugurada aquesta temporada. Un curs en què el sector té plantejats 5 riscos a batre.

1. El gran repte: combatre la pujada de l'IVA
Els teatres especificaran el percentatge d'IVA a les entrades

La temporada 2011-2012 el preu de les entrades es va mantenir en 25 euros de mitjana i 20 per al teatre de text. La temporada vinent serà impossible que es mantingui. La pujada del 8& al 21% de l'IVA obligarà els teatres a incrementar preus. Daniel Martínez no va voler especificar quan costaran de mitjana aquest curs, però sí que va especificar que informaran els espectadors que, de l'entrada, un 36% ja ni la ingressen els teatres: el 10% és per als autors, un 21% serà l'IVA i un 5% de costos de comercialització. Aquest últim concepte és el que miraran de retallar.

Des d'Adetca i la Unió d'Associacions Empresarials de la Indústria Cultural Espanyola no es donen per vençuts: consideren "irrenunciable" tornar a l'IVA reduït. "Lluitarem fins a aconseguir-ho", deia Martínez, i demanava als espectadors "que mantinguin la seva fidelitat als teatres i artistes", malgrat que l'escarment pel govern espanyol seria la davallada notable del públic, afegia. En el mateix moment de la presentació de les xifres a Barcelona, a Madrid el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, deia que és "prematur parlar d'apocalipsi cultural" i que li preocupen més les beques. Martínez li va respondre: "Wert no és qui decideix, ni serà qui farà enrere l'IVA. L'estratègia de pressió gira entorn del ministre Montoro".

Al vespre, a la gala Barcelona aixeca el teló , l'actor Lluís Soler va llegir un manifest que defensava que la pujada de l'IVA és una manifestació d'incultura "de l'Espanya negra i atàvica que descrivien Machado i Unamuno, no d'una Europa progressista i avançada" i, a més de la retirada de la mesura, reclamava més recursos públics i beneficis fiscals per a la cultura i els seus usuaris.

2. La caiguda de les gires posa en risc les empreses
La retallada dels ajuntaments matarà les petites companyies

"Mai s'ha pogut parlar amb més propietat d'una Barcelona capital teatral", deia Martínez. Però les xifres de públic al territori són molt diferents. La contractació en teatres municipals catalans ha baixat un 38% respecte a l'any anterior. A l'Estat, on les empreses catalanes són les que més giren, la caiguda és del 50%. Les gires municipals han sigut, fins ara, el lloc en què han pogut fer caixa les productores i les companyies teatrals. Ara ja només les grans empreses es poden permetre fer girar les seves obres més populars, i tot i així no aconsegueixen ser a més de 30 sales de Catalunya, quan s'havien arribat a 60 funcions.

"Els recursos públics, en constant caiguda, i els problemes de cobrament estan incidint perillosament en la capacitat de producció d'empreses i companyies, i així augmenta la dificultat de programar els teatres com voldrien els seus gestors -deia Martínez-. És inexplicable que els teatres es quedin sense teatre per falta d'oferta. Els poders públics no ho poden permetre!"

3. Caldrà superar un altre any de crisi econòmica
El sector ja s'ha estret el cinturó per mantenir la taquilla

Està demostrat que els titulars negatius als diaris afecten directament la taquilla, però el sector ha fet esforços en els últims anys per adaptar-se a l'economia de crisi familiar: més promocions, aliances entre companyies, programacions més atractives, etcètera. "No és casual el bon resultat. El teatre ha buscat vies per respondre a la crisi i mantenir la taquilla. I el govern de l'Estat està atacant el que fem. Per això la paradoxa és més gran a Catalunya que a Espanya", deia Julio Álvarez, vicepresident d'Adetca i director del teatre Tantarantana. Les dades estadístiques assenyalen que des del mes d'abril fins a l'agost la davallada de públic, que ja és habitual cada any, ha sigut més important. Fins al març el creixement era del 12%. Caldrà trencar la dinàmica.

4. Una temporada sense musicals
La meitat del públic prefereix el teatre dramàtic

L'arrencada de la temporada serà poc musical, a diferència de la passada, que anava carregada de muntatges de gran format. De les 10 obres més vistes la meitat són musicals. Els musicals i la seva capacitat d'arrossegar al teatre nous públics han ajudat a fer créixer la xifra d'espectadors, però en l'última dècada s'ha demostrat que el públic que es guanya se sap mantenir, malgrat que l'oferta de musicals caigui. Aquesta és l'esperança dels empresaris, aquest curs. De fet, la meitat dels espectadors escullen el teatre de text i un 20% els musicals.

Els teatres que han aconseguit més públic la temporada 2011-2012 són grans espais com el Liceu, el Tívoli, el BTM, el Coliseum i el Poliorama, però, en canvi, els que han registrat un creixement percentual més gran, amb un 23% més d'espectadors i un 27% més de producció d'espectacles són les sales de petit format (amb menys de 200 espectadors). La clau: s'han obert cinc noves sales en l'últim any.

5. És l'hora de l'autoria catalana
Qualitativament, el teatre català també guanya públic

Dels 1.081 espectacles que es van programar la temporada passada un 63% eren d'autors catalans i un 79% eren produccions fetes al país. Les produccions estrangeres convidades han baixat un 5%. La bona salut de la dramatúrgia catalana, que el Teatre Nacional escenificarà aquesta temporada cedint la Sala Gran a joves autors catalans, es demostra amb el 47% dels espectacles interpretats en català, per sobre del 26% en castellà. Un percentatge que s'escurça si mirem el nombre d'espectadors per idioma, que puja al 34% en castellà perquè dels 5 espectacles més vistos 3 són en aquesta llengua.

Més continguts de