Publicitat
Publicitat

El primer i el tercer món col·lisionen al Maldà

Dues parelles de metges s'enfronten al dilema 'confort o risc' a 'La Peggy Pickit veu la cara de déu', de Roland Schimmelpfennig

Quedar-se al sofà o actuar. Aquest és el gran dilema del món actual segons el dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig. A l'obra 'La Peggy Pickit veu la cara de déu', estrenada el 2010 a Toronto i ara en cartell al Maldà fins al 5 de març, l’autor fa una exploració del desequilibri entre el primer i el tercer món i critica l’enveja, l’egoisme i el sentiment de culpabilitat de la societat occidental davant la pobresa. El punt de partida és el retrobament de dues parelles de metges que han pres camins molt diferents i que s’han d’enfrontar als conflictes interns que neixen de veure com hauria sigut la seva vida si haguessin pres altres decisions: convencional i burgesa amb una casa gran i un fill, o descobrint noves realitats a l’Àfrica i cooperant amb ànims de canviar el món.

L'autor alemany, de qui s'han representat sis obres seves a Catalunya, un lloc que defineix com el seu "oasi", veu 'La Peggy Pickit veu la cara de déu' com una obra còmica, dramàtica i "una mica macabra, perquè les parelles protagonistes –interpretades per Núria Cuyàs, Xavier Frau, Òscar Jarque i Lluna Pindado– s'envegen entre elles i volen tenir el que els falta", comenta l’autor, que afegeix que els dos personatges que es queden a la seva zona de confort "acaben tenint un sentiment d’inferioritat en compartir experiències amb gent que s’ha atrevit a marxar". Tot i així, la parella aventurera no duu una vida fàcil: quan tornen de l’Àfrica es topen amb el no-res, amb una vida no construïda, i això els fa dubtar del seu estil de vida. De mica en mica es farà palesa la foscor de les emocions humanes, i la Peggy Pickit, una nina petita de plàstic que té un valor simbòlic a l’obra, viatjarà cap a l'infern; "aquest és el toc religiós", reconeix el dramaturg.

L’espectacle, dirigit per Moisès Maicas, es caracteritza per la ruptura amb les convencions teatrals, "característica típica de Schimmelpfennig, que juga amb aquest trencament i crea un ambient dramàtic palpable", explica el director. S'elimina la quarta paret, i els personatges, que aparentment es troben en un entorn de diàleg convencional, acaben parlant directament amb el públic. Gràcies a la direcció que pren la història, que comença en un punt i fa salts en el temps, l'espectador viu els fets de manera repetida i té l'oportunitat de reconstruir-los per ell mateix i des de diversos punts de vista. "L’espectador viu la repetició d'una bufetada a la cara i entra de manera molt directa i ràpida al punt més dolorós de la història", concreta Schimmelpfennig, que tot i identificar-se més amb la parella convencional, denuncia la falta d’intervenció de la societat en les tragèdies del tercer món.

Coincidint amb l'estrena de l'obra i la visita de l'autor, en col·laboració amb el Goethe-Institut de Barcelona, s'han previst una sèrie d'activitats a voltant de l'autor, del teatre alemany contemporani i les traces de la seva influència en la dramatúrgia catalana actual.

Un èxit de teatre gestual

La peça compartirà sala amb 'Vremya Musei', una reposició d'un espectacle de teatre de gest de l'any passat que convertirà el Maldà en un museu rus en el qual dos vigilants esperen eternament una gran obra d’art que no sembla arribar mai. La reposició de 'Vremya Musei' es podrà veure a partir de divendres de la mà de la companyia Voltäla. “És una peça que explora els límits de l'espera a dalt de l'escenari en clau d'humor i gest”, diu el director Toni Guillemat. Es crea un món absurd i surrealista en el qual dos clowns parlen una llengua inventada, semblant al rus, mentre esperen que arribi una famosa obra d'art que aportarà fama al museu on treballen. El Maldà, a més, prorrogarà el cabaret 'Close to Liza', que acaba el 27 de febrer i tornarà del 10 al 21 d'abril de dilluns a divendres.

Les

Més continguts de

le
PUBLICITAT
PUBLICITAT