KASSEL (ALEMANYA)Tot just entrar al primer pis d'una de les ales de l'edifici de l'antiga fàbrica Salzmann, un reguitzell de jaquetes militars del Tercer Reich penjades a la barana de l'escala recorden els seus orígens. Més endins, en una gran sala amb una taula parada, continua el ball d'icones nazis: un bust de Hitler, una bandera amb la creu gammada, maquetes, documents, una figureta al més pur estil Leni Riefenstahl. Aquí s'hi havien reunit alguns dirigents nazis, però ara és el mateix Hitler qui torna a reproduir en una ficció les seves converses de sobretaula. O potser s'hauria de dir en una obra artística. De fet, és un dels punts d'exhibició de la Documenta, només que ara s'hi roda.
A l'ambientació, que sempre té un toc horripilant, s'hi suma l'ambient d'un set. Arriba Clemens Alban. Treballa a l'staff de la cita artística alemanya, però en aquesta convocatòria el seu paper ha canviat. Es presenta -"Bon dia, sóc Hitler"- i comença la seva transformació, de les botes al bigoti. Ell posarà en solfa les converses privades de Hitler, segons es van recollir en un llibre.
Albert Serra fa la seva aparició. Habitual de festivals de cine, el director cada vegada s'endinsa més sovint en zona museística. El nou projecte, com l'art contemporani, és d'etiqueta difícil. Comença una marató en què s'executa tot el procés cinematogràfic; rodar, editar i exhibir. Dia rere dia, inexorablement, fins a acabar el llibre, o també podria ser fins que s'acabessin els diners del pressupost -les retallades van escapçar la participació del ministeri-. Finalment, es projectarà tot el film, sense interrupcions. Ni se sap encara quants dies seguits pot durar Els tres porquets . Però per a això encara falta molt. Potser un mes.
Silenci, rodem paraula a paraula
Dues càmeres estan a punt. Albert Serra agafa el llibre -el llibre traduït, perquè es roda en alemany-. Gairebé ningú de l'equip entén els diàlegs, que, com un martell, van picant paraula a paraula. Que ningú es pensi que s'ha fet memoritzar a l'actor els deliris hitlerians. Un lector, des d'un lloc apartat -avui és el lavabo-, li llegeix el text a través d'una orellera. No hi ha filtres, no hi ha temps, ni possibilitat de reflexió. És la repetició seca. Aquest és un punt que agrada especialment al director d'El cant dels ocells . Els diàlegs minimalistes, improvisats, de les seves pel·lícules ara són text pur i dur. I cada dia cauen unes 35 pàgines.
Un exercici perfomatiu i cinematogràfic que a la tarda es repeteix canviant el personatge, el llibre i l'escenari. Ara és Goethe qui parla i parla, en uns prats verds dels entorns de Kassel, segons les converses que va tenir amb el seu secretari, Johann Peter Eckermann. Unes Converses amb Goethe que posen en solfa el crític d'art Harald Kimpel o altres comissaris de la Documenta. Perquè en això, treballar amb actors no professionals, Albert Serra sí que es manté fidel a si mateix.
Fassbinder i el Serra del 2012
¿I què hi farà Rainer Weber Fassbinder? Encara és una sorpresa, però se sap que el director alemany, tercer personatge del film, es barrejarà amb el mateix equip de rodatge. Matí, tarda i nit, sobretot nit. Serà llavors quan sortirà el Serra que porta dins, i quan la família cinematogràfica que ha construït tornarà a prendre el seu lloc a la pantalla. Serra anomena aquesta tercera part Kassel 2012. Com les escultures sense títol que porten el nom del lloc i la data on s'han realitzat.
Al cartell de l'entrada del cine on cada dia s'exhibeix la part que s'ha rodat i muntat la jornada anterior tampoc no hi ha la foto dels personatges de Hitler, Goethe ni Fassbinder, sinó del mateix Serra. És una reproducció de la seva acreditació d'artista a la Documenta. Així, obra i autor es confonen. Com en tota cita artística, el públic no hi va a veure una pel·lícula, sinó que desfila pel cine com per la sala d'un museu. Per arrodonir-ho, cada dimarts Albert Serra presenta a Kassel un cicle de cine: les pel·lícules de Salvador Dalí que va ell va suggerir. Dalí-Serra, Serra-Dalí. La paraula justa, per acabar, seguint l'esperit d' Els tres porquets seria al·lucinogen .
