La tribu d’Alain Platel balla contra la fi del món
BarcelonaMés de 30 anys després de fundar la plataforma d’artistes Les Ballets C de la B, amb seu a Gant, el coreògraf belga Alain Platel continua sent un dels creadors més originals i inclassificables de l’escena europea, i el seu mètode de creació, en llargues improvisacions recitant text amb els ballarins, ha sigut imitat per directors d’arreu del món. Busca moviments extrems que expressin dolor emocional: és el que ha anomenat dansa bastarda. Platel és un d’aquells pocs artistes de qui el públic català ha pogut anar seguint la petjada, amb muntatges com Vsprs (2007), Pitié! (2009), Coup fatal (2010), Gardenia (2011) i Tauberbach (2014).
L’espectacle que presenta avui i demà al festival Temporada Alta (al Teatre Municipal de Girona), Nicht schlafen, és un capítol més del seu viatge existencial per les grans passions humanes, que sovint es troben en els límits de la societat, entre els marginals. L’obra (que aquí han traduït per Sense dormir ) es titulava al principi Mahler project. La música del compositor postromàntic va ser el punt de partida: “Era un repte, perquè d’entrada no era una música que m’agradés, però vaig intuir que, treballant-hi, això podria canviar. I és el que va passar”, recorda via telefònica. La música el va portar a estudiar el personatge i la seva època, el tombant del segle passat, abans de les turbulències de la Primera Guerra Mundial. I així va caure a les seves mans el llibre de l’historiador Philipp Blom Años de vértigo, en el qual descriu aquells anys vertiginosos -Einstein, Freud, Braque, Picasso, Klimt, el cotxe, la càmera de fotos, els grans magatzems- i traça paral·lelismes amb l’actualitat. “Descriu els grans canvis que van tenir lloc a Europa a tots els nivells (econòmic, científic, polític, social) i com tots aquells canvis expliquen que arribés la Primera Guerra Mundial. I això no vol dir que visquem el mateix i anem cap a la Tercera Guerra Mundial, sinó que els canvis tecnològics i socials tenen una certa reacció: a nivell personal, la gent intenta protegir-se i és més egoista; a nivell polític, s’escora cap a la dreta i l’extrema dreta perquè intenten protegir un cert grup de gent”, observa Platel.
Nicht schlafen - que en realitat és una picada d’ullet al nicht schleppen que Mahler escrivia a les partitures en els fragments que no volia que s’arrossegués el so-és una mena d’avís. Ell ho tradueix com “no us adormiu”. Platel afirma que no pot parlar en nom de l’espectador, però ell prefereix “estar alerta” i “vigilar el que està passant al món, perquè fa por”.
L’espectacle comença amb el que sembla un ritual. Un grup d’homes estan ajupits fent rotllana. A més de música de Mahler, el paisatge creat per Steven Prengels inclou sons de la naturalesa i de la realitat i polifonies congoleses. Alain Platel i l’artista visual Berlinde De Bruyckere llancen els nou ballarins a una coreografia de cossos salvatges, amb moviments grupals, forçats, gairebé contorsions, per mostrar el potencial esperançador de la tribu davant un món extremadament individualista. “Es tracta de descobrir com avui en dia podem formar comunitats i grups. És un tema que és present en tots els meus espectacles: com desenvolupar-te com a individu i alhora formar part d’un grup. És una tensió que existeix a la vida real -reflexiona Platel-. Nicht schlafen és un grup que està provant com pot estar junt. ¿Sent tendre? Sent agressiu? ¿Sent molt personal o aparcant la teva personalitat?”, planteja el coreògraf.
De la suma de diferents talents en la “utopia temporal” que és el treball a l’estudi en sorgeixen còctels explosius, sempre nous, sempre inesperats: “Les meves obres són cada vegada més complicades -admet Platel-. Per cada entrada n’hauríem de regalar una altra per veure-les per segona vegada. Crec que sempre es pot seguir el tempo de l’obra, però hi ha nombroses capes i una informació ingent, i entenc que hi hagi gent que no hi vulgui entrar i es quedi amb la part superficial. Em sembla bé. Jo no ho puc fer d’una altra manera”.
