El turment d’una addicta a la guerra

BarcelonaBrooklyn, 2009. Un matrimoni s’intenta recuperar de les seves respectives ferides: la Sarah, una prestigiosa fotògrafa de guerra, de l’esclat d’una bomba a l’Iraq; el James, reporter de guerra, d’una crisi nerviosa. El seu apartament és l’escenari d’un equilibri silenciós de voluntats fracturades que es fa miques arran de la visita d’un amic editor i la seva nòvia, que amb la seva inconsciència i frivolitat desmunta els principis que fonamenten la vida del matrimoni. “És una història sobre gent que ha de prendre decisions”, reflexiona Julio Manrique, responsable de l’adaptació a escena de La treva, que es representa fins al 15 de gener a La Villaroel. “Quan estudies la figura dels reporters i fotògrafs de guerra sempre et sorgeix la mateixa pregunta: ¿què els fa jugar-se la vida una vegada i una altra després d’haver perdut amics, de ser ferits o segrestats? ¿Són ionquis del perill? ¿Els avorreix la vida normal que tenim els altres?”, diu Manrique.

Aquestes preguntes i d’altres es plantegen a La treva, que, en la seva versió original, va escriure el nord-americà Donald Margulies, inspirant-se en la guanyadora del Pulitzer Lynsey Addario per al personatge de la Sarah, que ara interpreta Clara Segura. “En els periodistes de guerra es donen certes conductes addictives relacionades amb l’adrenalina que genera l’ofici, són vides molt intenses”, diu l’actriu. Per comprendre què mou aquestes vides al límit va ser clau l’assessorament del fotògraf Plàcid Garcia-Planas. “La Sarah necessita creure que el que fa és necessari -assenyala Manrique-. Però es pregunta si no serà un frau en realitat, si en realitat fa el que fa per ella mateixa i no pels altres. I el Plàcid ens va donar la clau: és tot plegat. Res no és pur en l’ofici. I crec que La treva fa emergir aquesta paradoxa”.

El títol, una petita traïció

Segura està acompanyada en escena per David Selvas, que interpreta el James; Ramon Madaula, l’amic editor, i Mima Riera, que fa el paper de la Mandy, la seva nòvia. Entre tots donen vida a una obra que, segons Manrique, “recull els dubtes i les contradiccions d’una època en què no és clar fins a quin punt ha d’arribar el compromís”. Respectuós amb el text de Margulies, Manrique només s’ha permès una petita traïció en el títol, que en l’original era Time stands still. “No té una traducció fàcil -diu-. Ell es refereix al moment justament abans de disparar la foto, quan el temps s’atura. Però després de discutir-ho hem optat per La treva, que ens semblava que explicava millor l’obra”.

La representació es complementarà amb l’exposició fotogràfica Bye-Bye Kabul de Guillermo Cervera i un col·loqui postfunció el 9 de novembre amb corresponsals de guerra.