A vegades el desamor s’agafa un ostatge

ReykjavikBjörk va treure el primer disc als 12 anys, quan encara no era una adolescent. Després va ser vocalista del grup d’art-punk islandès Sugarcubes i va arrencar la seva carrera en solitari el 1992, que va estar plena de grans èxits internacionals, també per les seves excentricitats. A més de la música, Björk ha inclòs en la seva feina treballar amb dissenyadors i cineastes, d’on van sorgir les imatges memorables que es poden veure al MoMA.

Vulnicura, el nou disc de la cantant, no és una excepció pel que fa a imatges inoblidables. En aquest àlbum hi ha “un desengany total”, diu a la seva web, ja que les cançons es capbussen en el procés de separació de Matthew Barney, amb qui va tenir una filla, Isadora, i en la seva posterior autocuració. “En general no parlo de la meva vida privada. Però amb aquest àlbum està molt clar. Mentre el feia em vaig separar després de 13 anys de relació i això és, probablement, el més difícil que he fet -va afegir-. Et sents com si t’operessin a cor obert i tinguessis tots els òrgans fora del cos. Per això els temes tenen aquesta urgència i aquesta immediatesa. No són teus, pertanyen al corrent universal de l’angoixa que et té com a ostatge”. Les cançons de Vulnicura són elaborades i, alhora, franques. Els arranjaments de corda són de la mateixa Björk i la seva veu sona clara i sense filtres. “Gairebé no vaig retocar res -va explicar-. Es tracta senzillament d’una conversa que tens dins el cap i si la portes a un altre lloc perd l’única cosa que té, la urgència”. Els primers sis temes de l’àlbum són una cronologia de la ruptura, des del terrabastall fins a l’acord: “En aquest moment estava de molt mal humor, com una adolescent, perquè no podia suportar que els temes fossin tan típics. Quan passes per això, les cançons simplement surten de tu”. La data prevista per al llançament de Vulnicura era el 7 de març, coincidint amb l’obertura de l’exposició del MoMA, però Björk la va avançar després que el disc es filtrés a la xarxa.