Retallar les despeses sanitàries pot ser necessari, encara que impopular. Però tot té un límit. I en aquest cas el límit és justament la salut dels eurodiputats. Així reflexionava l'Alejo assegut a la segona fila de business class amb la carta d'aperitius que la companyia oferia als seus vips entre les mans. Era conscient que el seu vot i el de la resta d'eurodiputats no serien entesos per les masses -volia dir entre els ciutadans europeus-, i que probablement aquesta nimietat s'utilitzaria contra la classe política.
-És que les coses no s'expliquen bé -diu en Jaime, assegut al seu costat, interrompent les cavil·lacions de qui va trobar a Europa un lloc sota el sol, més tebi que el Mediterrani, per seguir amb una carrera política esgotada. Per ell, la quasi unanimitat de dreta i esquerra en la votació per conservar el privilegi de volar en classe superior era una evidència de la insensatesa d'una proposta tramposa. L'estalvi de la diferència de preu entre una classe i l'altra, amb prou feines de mil euros per vol, seria un mer maquillatge propagandístic i de conseqüències imprevisibles per als seus ronyons, per no parlar de la clarividència que es necessita per atendre els assumptes de l'Eurocambra.
-No hem que pagar nosaltres els plats trencats de la crisi! No hi ha respecte per a unes persones que dediquen la seva professió als altres quan podrien estar al consell d'administració de qualsevol empresa d'energia o finances. No hi ha consciència del munt d'hores que hem de passar asseguts o debatent assumptes que afecten milions d'europeus. Això ha de tenir algun avantatge, no? -va dir, sufocat, l'Alejo.
-Si comencem per aquí, acabarem havent de menjar en restaurants de menjar ràpid i drets -li va donar la raó en Jaime.
-O dormint en albergs -va replicar un clarament excitat Alejo.
-Això és el que volia el comunista portuguès que va fer la proposta. Què es deu haver cregut aquest pelut?
-Hauríem d'articular una normativa perquè les companyies aèries apliquin un descompte del 50% per a l'Eurocambra.
-A canvi de què?
-És qüestió de negociar… Aniràs al golf aquest dijous?
-Esclar, fem una mariscada amb el Piti i la Chonchi.
"Senyors passatgers, el vol Atocha Fuencarral és a punt d'aterrar. Mengin-se els últims canapès".
