Publicitat
Publicitat

ART

Artium, a Vitòria, mostra com els artistes catalans van ser pioners a utilitzar el videoart a Espanya

El videoart, una arma rebel i lírica

El centre basc d'art contemporani Artium revisa els últims quaranta anys de videoart espanyol amb l'exposició VideoStorias . Inclou la primera peça de vídeo feta a Espanya, a Catalunya, que es creia perduda.

"No en vam fer cap més, no teníem consciència que el vídeo es convertiria en un llenguatge artístic, i de la importància que arribaria a tenir. Per a nosaltres el vídeo aleshores representava el més trencador i ens oferia la possibilitat d' experimentar", recorda Antoni Llena de Primera mort , el vídeo que va fer amb els també artistes Àngel Jové, Sílvia Gubern i Jordi Galí entre el 1969 i el 1970. Considerada com la primera obra de videoart realitzada a Espanya, i perduda durant anys, ara torna a veure la llum dins l'exposició VideoStorias , després d'haver-ne localitzat una còpia als arxius de Televisió de Catalunya, que el va emetre dins el programa Galeria oberta .

Comissariada per Blanca de la Torre i Imma Prieto, VideoStorias , que aplega prop de vuitanta obres de setanta artistes, porta a terme una revisió dels últims quaranta anys de videoart a Espanya i posa una especial atenció en les obres realitzades en els últims deu anys. Malgrat que el vídeo ha estat objecte de diverses exposicions en els últims anys, la revisió de l'última dècada encara era, segons Prieto, una tasca pendent. Sense forçar cap lectura, segons la mateixa Prieto, la meitat dels participants a l'exposició són dones. Als anys setanta el vídeo va representar un nou camp d'exploració per a moltes artistes i, a la vegada, un distanciament del patriarcat que dominava al món de l'art.

Intimitat i crítica

Les comissàries de VideoStorias han plantejat l'exposició com si es tractés d'una xarxa de metro, dins la qual l'espectador té la possibilitat de crear el seu propi recorregut. I de les quatre línies que s'hi poden trobar, dues s'ocupen de les possibilitats del vídeo com a mitjà, i les altres dues de les implicacions que té per a l'individu. Per exemple, quan el vídeo va arribar a Catalunya als anys setanta, és a dir, durant el franquisme, el vídeo va ser una eina més per fer crítica del règim. Aquest vessant crític se suma a l'introspectiu, per la possibilitat que els artistes van tenir de conèixer el món a través de la càmera.

Creació i estructures

Segons Emilio Álvarez, director de la Galeria dels Àngels de Barcelona i un dels organitzadors de la fira de videoart Loop, Catalunya no només va ser pionera en el camp del vídeo gràcies a artistes com Antoni Muntadas, Eugènia Balcells i Francesc Torres, sinó que al llarg dels anys ha comptat amb les infrastructures que l'han afavorit, com la Mediateca de la Fundació La Caixa, oberta el 1988, el centre de producció artística Hangar, engegat el 1997, la sala Metrònom, molt activa als anys vuitanta, el mateix Loop, que va veure la llum el 2003, i la distribuïdora de vídeo Hamaca, que va començar a treballar a Barcelona el 2007 .

Més continguts de