VENÈCIAEl Bulli Foundation va ser el reclam més buscat del pavelló espanyol de la Biennal de Venècia d'arquitectura durant la presentació de la tretzena edició de la mostra, ara fa una setmana. L'autor del futur nou centre de creació de Ferran Adrià, l'arquitecte Enric Ruiz-Geli, va portar a Venècia una maqueta de tot el projecte i va exposar per primera vegada el prototip d'una de les parts que el formen: l'ideari, l'espai on Adrià i el seu equip investigaran sobre noves maneres de cuinar i de menjar. Aquestes instal·lacions estaran formades per quatre bombolles de vidre corbat. El model d'una de les bombolles va ser el lloc on Ruiz-Geli va oferir nombroses entrevistes i on els visitants del pavelló es van asseure alguna estona a descansar.
"Les bombolles definitives seran el doble de grans que aquesta", va dir l'arquitecte davant de Ferran Figuerola, el gerent de Cricursa, l'empresa especialitzada en vidre corbat ubicada a Granollers que ha desenvolupat el prototip. La conversa va prendre un altre caire quan l'autor de la Villa Nurbs va avançar el disseny que els vol donar. "Volem crear el primer vidre mediterrani líquid. Capturarem les partícules de sal que porta la tramuntana amb gases de seda, que és un teixit molt fi, i crearem una pel·lícula de sal en el vidre, com si desconstruíssim el mar". Quan va acabar de parlar, Figuerola, que havia seguit l'explicació amb atenció, es va mirar l'arquitecte amb un somriure còmplice. Torna a tenir un repte important entre mans. "Les obres comencen el febrer del 2013 i han d'estar acabades el setembre del 2014. Tenim un any i mig per fer-ho", va rematar l'arquitecte.
Vidres per als premis Pritzker
A més de Ruiz-Geli, Cricursa col·labora amb molts dels arquitectes estrella del panorama internacional. Entre els seus clients hi ha una dotzena d'autors guardonats amb el premi Pritzker, el Nobel dels arquitectes. Tenen vidres made in Granollers obres tan emblemàtiques com la Casa de la Música de Porto, de Rem Koolhaas; la botiga de Prada a Tòquio, de Herzog & de Meuron; La Roca Gallery de Londres, de Zaha Hadid; el museu Seattle Experience Music Project, de Frank O. Gehry, i les sortides del metro de Bilbao, de Norman Foster.
El 2011 Cricursa es va convertir en la primera empresa guardonada amb el Premi Nacional de disseny. Actualment, a més d'El Bulli Foundation l'empresa treballa en projectes distribuïts arreu del món, com la Universitat de Torí, també de Norman Foster, i l'edifici de Neurociència de Princeton, de Rafael Moneo.
"Som una empresa mitjana pel que fa a les dimensions, tenim prop de 130 treballadors, però la nostra visibilitat és global", comenta Figuerola. La història de Cricursa es remunta a un taller de transformació de vidre creat per les famílies Saspluga i Figuerola el 1928. Un any després del seu naixement ja van participar en l'Exposició Universal de Barcelona creant els vidres de les làmpades de la Font Màgica de Montjuïc. "És com el dilema de l'ou i la gallina. No sabria dir què va ser abans: que comencéssim a explorar noves possibilitats o que els arquitectes ens les proposessin. El diàleg constant que mantenim amb ells alimenta la nostra feina", subratlla l'empresari. L'esperit de la firma està, afegeix, "entre l'artesania industrialitzada i la indústria artesanal". Si s'escau, fabriquen nous forns a les seves instal·lacions per crear un vidre determinat, i a vegades desenvolupen noves eines per manipular i transportar les peces.
Prada: un salt qualitatiu
La realització de la botiga de Prada, el 2003, va marcar un salt qualitatiu per a Cricursa. Les peces porten al límit la possibilitat de deformar el vidre, creant superfícies còncaves i convexes, i al mateix temps mantenen les qualitats òptiques, reduint la distorsió. L'any anterior ja havien creat un parell de vidres convexos per a l'aparador d'una botiga de la casa Marni a Milà. El projecte els va permetre poder oferir aquesta solució arquitectònica als suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron. Recentment l'arquitecte cordovès Rafael de La-Hoz ha portat aquesta línia a noves fronteres. Les peces que han creat per a la façana de l'Hospital Rey Juan Carlos de Móstoles fan 3,3 x 4,8 metres.
Els vidres plans també han empès els tècnics de Cricursa a superar-se. Les possibilitats de manipular el vidre, a més de la forma, estan determinades pels requisits tècnics i de seguretat que han d'incorporar. La façana de la Roca Barcelona Gallery, de l'arquitecte Carlos Ferrater, n'és un bon exemple. "El procés va ser més complex que el treball amb un vidre corbat. No és una façana gens convencional. Els clients volien un mur de vidre massís i que es pogués il·luminar la mateixa massa del vidre", recorda José Luis Ruiz de Valdivia, un dels professionals de l'empresa que s'encarrega de comunicar els productes de l'empresa amb estudis d'arquitectura d'arreu del món. A més dels professionals de la construcció, els artistes també han confiat en l'afany experimentador de Cricursa. Jaume Plensa i Frederic Amat són dos dels artistes que han elaborat les seves obres de vidre a l'empresa.
