Publicitat
Publicitat

ART

El museu presenta una nova exposició dels seus fons

Els vincles entre l'art, la ciutat i l'urbanisme vistos pel Macba

El Macba obre demà una nova presentació de la seva col·lecció, centrada en la relació de l'art, la ciutat i urbanisme. El llegat de Gordon Matta-Clark i un documental de Rosselini, el més destacat.

Als anys 30 els carrers del Barri Xino estaven plens de personatges de tota mena i prostitutes. El Districte V de Barcelona estava ple de vida, en el sentit més ampli de l'expressió. Així és com es pot veure en les fotografies que va fer Josep Domínguez, un funcionari municipal, pels volts del 1932, en els grafits que va fotografiar Brassaï i, també, en la novel·la de Jean Genet Diari d'un lladre .

A l'altre extrem d'aquesta Barcelona canalla, que es va arribar a convertir en un atractiu turístic per la seva ruta del veneno blanco , hi ha la modernitat higienista que promulgaven els arquitectes racionalistes i que va quedar estroncada per la Guerra Civil. En el diorama del pla Macià que l'arquitecte francès Le Corbusier va presentar el 1931 es pot veure que hauria arrasat tota la part baixa del Raval i que hauria aixecat tres gratacels de vidre i acer al passeig Colom. Aquestes imatges i el dibuix gegantí de Le Corbusier es poden veure a partir de demà dins la nova exposició de la col·lecció del Macba. En total, hi ha prop de 80 peces realitzades, entre d'altres, per Alexander Calder, Joan Miró, Antoni Tàpies, Salvador Dalí, Leandre Cristòfol i Joaquim Torres-García.

L'art crític de Matta-Clark

El museu ha seleccionat aquestes obres per presentar-les des de l'òptica de la relació entre l'art, la ciutat, l'urbanisme i l'economia. La mostra serveix, a més, per posar de llarg Office Baroque , el dossier que l'artista nord-americà Gordon Matta-Clark va fer amb 46 fotografies dels edificis que va intervenir i que el col·leccionista xilè establert a Barcelona Harold Berg va dipositar al museu l'any passat. Matta-Clark va morir el 1978 de càncer, als 35 anys. Si no hagués desaparegut tan prematurament, hauria sigut "un dels artistes contemporanis més rellevants", va recordar ahir Bartomeu Marí, el director del Macba. La principal aportació de l'artista consisteix en la crítica a la noció tradicional de l'escultura i a l'especulació immobiliària. Mata-Clark feia talls i extraccions de materials en edificis que s'havien d'enderrocar. Office Baroque recull gairebé totes les intervencions que va realitzar. Matta-Clark les va enviar a Florence Bent, el director de l'Internationaal Cultureel Centrum d'Anvers, que li va encarregar una intervenció amb el mateix títol. Aleshores els museus havien perdut la por a aquestes intervencions d' anarquitectura i les hi començaven a encarregar. Quan es va adonar que s'estaven convertint en un gènere, pocs mesos abans de morir va decidir deixar de fer-ne i explorar les possibilitats de construir una ciutat suspesa per damunt els edificis amb globus d'heli, tal com es pot veure en una desena de dibuixos seus que la Fundació Macba ha adquirit recentment.

Bartomeu Marí i Carles Guerra, conservador en cap del museu, tanquen la mostra amb documentals del director italià Roberto Rosselini, un dels quals realitzat quan es va obrir el Centre Pompidou. La seva construcció va representar, com el Macba, la rehabilitació d'un barri de París, però el cineasta va veure que l'ideal de fer arribar la cultura humanista a tots els públics queia en la banalització.

Més continguts de