Cultura 23/09/2017

Una volta sonora al món en femení

A-Wa van personificar l'anti 'rock star' més 'cool' gràcies a la barreja de folk del Iemen

Marta Terrasa
2 min
Un moment del concert de Marika Hackman

BarcelonaDesprés d'una intensa setmana en què molts han contingut la respiració en vista dels esdeveniments que se succeïen, el divendres de la Mercè semblava un bon moment per agafar aire. Tanmateix, la primera jornada del BAM viscuda a la rambla del Raval i la plaça dels Àngels no va estar tenyida de cap mena de reivindicació, banderes o parlaments. L'únic que semblava desplegat eren els Mossos flanquejant cada costat de la rambla, mentre una noia que passava pel davant comentava que era "un pal" que hi hagués tanta policia.

La música del col·lectiu Equinoxx va sonar puntual, acompanyats per Shanique Marie. Un nen amorrat a una llauna de Red Bull ballava al so del 'riddim' dels jamaicans, que llançaven bases minimalistes i greus, sobre les quals Shanique versejava riallera. Una proposta interessant que no va aconseguir, però, esquinçar la superfície, exceptuant moments com amb el 'hit' –convertit en classe d'aeròbic– 'Coconut jelly man'.

Les germanes A-Wa van personificar l'anti 'rock star' més 'cool' gràcies a la seva barreja de folk del Iemen, amb guitarres que recordaven Best Coast, teclats amb un punt retro, aires de 'reggae' i hip-hop, aquest últim amb més protagonisme cap al final amb sons més urbans, lents i profunds. Una matrioixca sonora intercanviable, desconcertantment bonica i alegra, que va engrescar un cada cop més nodrit públic.

A la plaça dels Àngels, la britànica Marika Hackman obria el seu concert amb 'Good intentions', del seu segon disc, 'I'm not your man'. Pop-rock nostàlgic, amb guitarres 'lofi' que despertaven cada cert temps per colpejar amb ecos 'grunge', molt més presents al seu nou treball.

I si l'actuació de Marika Hackman va ser més que correcta però amb regust de contenció, La Dame Blanche va preferir no guardar-se res. Els laterals de la rambla del Raval vessaven de gent, mentre la cubana concentrava l'essència d'una part del món en les seves noves cançons. Del 'reggae' al hip-hop, passant per la cúmbia i el flamenc tropicalista, i tot embolcallat amb la dualitat de la seva potent veu i la delicadesa de la flauta travessera. Un xoc de tensions, identitats i gèneres que resulta un combo guanyador.

stats