Un xampany a la teva salut
De vegades l'Emili Teixidor em trucava i em deia: "Vine, que farem un xampany". O ens trobàvem aquí o allà i em deia: "Hem d'anar a un lloc que no coneixes a fer un xampany i conspirar!" I pronunciava tan bé la paraula xampany (amb una xeix tan perfecta) que només de sentir-l'hi dir ja m'imaginava les bombolles.
Em va trucar per anar a fer una copa de xampany (que de vegades era cava, perquè ell del cava també en deia xampany ) la nit que va quedar finalista al premi Català de l'Any. Jo ja tenia posat el pijama però em va dir: "Nena, sóc aquí amb l'Ester Pujol, no pots dir que no a una copa de xampany…" I ara en teníem una de pendent, que ja no serà. La faré igualment a la seva salut.
Em posa contenta pensar que l'Emili Teixidor va estar molt content amb l'èxit -tan merescut i inqüestionable- de Pa negre . Li semblava, per dir-ho a la teixidora manera, "molt fort!" M'alegra que pogués celebrar amb els seus amics com la seva obra passava a la història. Jo juraria que el foteta i sorrut de l'Emili Teixidor va ser feliç.
