Frederic Udina: “Les empreses petrolieres van de baixa i les que exploten dades estan a dalt de tot”
Director de l’Idescat i president de l’Ivàlua. Doctor en ciències matemàtiques i amb una llarga experiència com a professor d’estadística a la universitat, parla de la seva feina al capdavant de l’Institut d’Estadística de Catalunya amb motivació i amb un coneixement detallat dels aspectes tècnics
Frederic Udina (Barcelona, 1953) és director de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) des del 2011 i president de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) des del 2013. Són dues de les entitats firmants d’un manifest sobre la importància de les dades.
Què és la revolució de les dades?
Hi ha una explosió del volum d’informació i també un canvi qualitatiu molt important en el tipus d’informació. Abans les dades eren senzilles i tot estava ben definit. Ara són coses molt més etèries, com converses que es processen per saber de què s’està parlant i amb quin to, o moviments de les persones.
El text diu que les dades són font de riquesa com el petroli. Per què?
Només cal fixar-se en quines són les empreses líders al món. Google o Facebook estan per sobre de les petrolieres en valor borsari. Les empreses petrolieres van de baixa i les que tenen dades i capacitat per explotar-les són les que estan a dalt de tot. És molt possible millorar els negocis si saps fer servir bé les dades.
El petroli ha provocat guerres. Amb les dades també hi ha aquest risc, si no se’n fa un ús correcte?
Guerres, no, però conflictes, sí. Ja s’ha vist amb la protecció de dades dels europeus o amb el dret a l’oblit. L’ús correcte de les dades, respectant la privacitat, implica que en cada cas es miri si hi ha proporció entre els objectius i les dades demanades. No val demanar-ho tot. Digue’ns què vols investigar i et prepararem les dades desidentificades.
Quan se cedeixen dades desidentificades, ¿es pot assegurar que aquest procés no es revertirà?
Amb poca informació de sortida, si pots combinar-la amb altra informació, la reidentificació sempre és possible. La qüestió no és la impossibilitat de reidentificar, sinó buscar mecanismes que garanteixin que aquestes operacions de reidentificació no es faran.
El manifest es dirigeix a la mateixa administració. Què li demanen?
Plantegem que el primer que ha de fer és mobilitzar tota la informació que té i que, tractada adequadament es pot fer servir per analitzar què passa a la societat, com actua l’administració i com es poden millorar les polítiques. Això és una altra revolució que està pendent. En països del nord d’Europa fa anys que es fa.
Estem molt lluny d’ells?
Estem en el camí. Tenim una oportunitat molt bona, perquè l’administració de la Generalitat és relativament petita i compacta, i té competències sobre molts dels temes rellevants. El que hem de fer és modificar la legislació per poder aprofitar bé la informació, sempre amb totes les precaucions.
Els experts fa temps que reclamen una regulació més clara.
A nivell europeu hi ha un reglament d’ús científic de la informació que fixa les idees clau, i això s’ha d’adaptar al nostre país. Ara estem tramitant una llei que ho comença a definir. Després s’haurà de regular per decret com l’Idescat ha de poder accedir a la informació d’origen administratiu, i com pot cedir aquesta informació per a la recerca.
Com s’està transformant l’Idescat per adaptar-se als canvis?
El primer que hem fet ha sigut ajuntar totes les bases de dades aïllades que s’havien anat fent al llarg dels anys. Un cop uniformitzades, hem de fer el salt a eines modernes que facilitin la integració entre fonts d’informació. Llavors els estadístics necessitaran menys els informàtics.
En l’ús de les dades per avaluar les polítiques, la raó de ser de l’Ivàlua, en quin punt estem?
Comença a haver-hi sensibilitat, però hi ha molt camí per córrer. De les administracions de l’Estat, l’única que té una agència d’avaluació és la Generalitat. Com a mínim s’ha detectat que és imprescindible, quan es planteja una política pública, fer una planificació analitzant les diferents possibilitats, un seguiment mesurant què està passant, i una avaluació de l’impacte.
Hi ha qui diu que cada cop veurem menys decisions polítiques i més decisions totalment objectives.
Jo crec que la intervenció política és molt important i s’ha de mantenir. Els tècnics poden posar sobre la taula possibilitats i dir que una tindrà millors resultats per a un segment de població, però un polític pot decidir que, encara que una opció sigui menys eficaç, és més necessària per a la societat.
¿Cal més formació en interpretació de dades, també per als polítics?
La cultura numèrica és escassa. Hem de preocupar-nos perquè la gent sàpiga llegir millor les dades, i evidentment els gestors públics han de tenir un especial coneixement. Al mateix temps, en l’àmbit del big data ja hi ha força oferta de màsters, i el Big Data Centre of Excellence Barcelona està fent una bona feina.
En aquesta revolució, quin paper hi juga el periodisme de dades?
Amb la transparència pots donar moltes dades, però el ciutadà no té ni temps ni coneixements per processar-les. Cal el nivell de la recerca i també el de la divulgació, que és el dels periodistes. Tenen un paper clau en la transformació de la informació perquè sigui accessible.
