L'internet de les coses, protagonista de la participació catalana al MWC

‘Smart cities’ i altres sectors relacionats amb aquesta tecnologia guanyen pes respecte a l’any passat

Les plataformes de continguts agafen el relleu dels dispositius de realitat virtual com a protagonistes principals en l’edició d’aquest any del Mobile World Congress, però una tecnologia que ja ha estat molt present en edicions anteriors, l’internet de les coses, és la gran protagonista de la participació catalana. Smart cities i altres sectors vinculats a l’internet de les coses, com la indústria 4.0, són els que guanyen pes respecte a l’any passat entre les empreses catalanes.

Nou rècord de presència

En l’edició d’enguany hi ha 105 empreses catalanes amb estand

La primera vegada que el Mobile es va celebrar a Barcelona, l’any 2006, hi va haver 16 empreses catalanes amb estand. Enguany, per primer cop en 12 edicions a casa nostra, s’ha superat el centenar. Hi ha 105 empreses catalanes amb estand, cosa que suposa un increment d’un 20% respecte a l’any passat. En total, el catàleg elaborat per ACCIÓ, l’agència de promoció econòmica de la Generalitat, inclou 157 empreses amb presència al MWC. De les que no tenen estand, gairebé totes participen en l’anomenat Brokerage Event, una iniciativa que ha facilitat l’organització de més de 2.000 reunions amb empreses d’arreu del món.

El catàleg classifica cada empresa en més d’un sector i, de les 157, n’hi ha 67, gairebé la meitat, que pertanyen al sector de les solucions per a empreses. En general, el públic objectiu de les catalanes del MWC no és el consumidor particular sinó altres empreses o institucions. “Els fabricants de mòbils són mundials, però aquí tenim fabricants de dispositius de nínxol, que són interessants perquè aporten molt de valor”, destaca Carles Gómara, gerent d’innovació d’ACCIÓ.

Tecnologia transversal

L’internet de les coses s’aplica a sectors molt diversos

Deixant al marge les dues etiquetes més genèriques, el sector al qual pertanyen més empreses catalanes assistents al MWC (en concret, 49) és el de les smart cities. “En aquest àmbit s’estan fent moltes coses a Catalunya, és un dels sector principals”, afirma Gómara, que tot seguit matisa que també n’hi ha d’altres molt potents. El de les smart cities és un dels sectors que més creix respecte a l’any passat, amb 8 empreses més, juntament amb la indústria 4.0, que suma 7 empreses més.

Els dos estan relacionats amb l’internet de les coses, una tecnologia transversal que s’aplica a sectors molt diversos. “El concepte de l’internet de les coses, depèn d’on l’apliquis, adopta diferents noms. Si l’apliques a la ciutat, tens les smart cities ; si l’apliques a la indústria, tens la indústria 4.0, i si l’apliques als cotxes, tens el cotxe connectat -explica Gómara-. Aquí tenim moltes empreses relacionades amb l’internet de les coses aplicat a les diferent modalitats”, afegeix.

L’empresa barcelonina Urbiotica, per exemple, instal·la als fanals uns sensors de monitorització de soroll o de trànsit que es connecten a la xarxa per enviar la informació en temps real i que generen alertes per als responsables dels ajuntaments en cas que se superin determinats llindars. La tecnologia en què s’especialitza Urbiotica és l’internet de les coses, i el catàleg del MWC l’inclou en la indústria 4.0, les smart cities, el transport i l’ e-government.

Tot i que queda en última posició, un altre dels sectors que més creix respecte a l’any passat és el dels drons, que per primera vegada té un estand específic impulsat per la Generalitat. Hi ha 9 empreses catalanes, entre les quals proveïdors de serveis com Hemav, fabricants d’aparells com Airk, i una base de proves per a vehicles aeris no tripulats, el BCN Drone Center, que disposa d’un espai aeri segregat de 2.500 hectàrees al Moianès.

Destinataris diferents

Les ‘start-ups’ del 4YFN s’adrecen a tota la societat

Al 4YFN, el congrés paral·lel al Mobile World Congress dedicat exclusivament als emprenedors, la presència catalana també fa un salt endavant respecte a l’any anterior. A l’espera de la dada definitiva d’empreses amb estand, que ACCIÓ donarà a conèixer demà, el catàleg d’empreses catalanes inclou 95 empreses amb presència al 4YFN, més del doble que l’any passat. Segons explica Carles Gómara, el pes de les empreses catalanes sobre el total és molt més alt que al Mobile “perquè la barrera d’entrada del cost és molt més baixa i també perquè una start-up estrangera costa més que vingui, tot i que també n’hi ha”.

El rànquing de sectors és força diferent del del Mobile, amb l’e-commerce al capdavant i les smart cities i la indústria 4.0 en posicions més endarrerides. “La meva sensació és que una start-up necessita créixer molt ràpidament, de manera que es dedica a buscar molts consumidors”, explica Gómara. De fet, només 14 de les 95 empreses pertanyen al sector de les solucions per a empreses. A diferència del que passa amb el Mobile, la majoria s’adrecen al conjunt de la societat.

Focus en salut i educació

Els emprenedors aposten per plataformes i aplicacions socials

El sector de la salut està força ben posicionat al Mobile, però encara més al 4YFN. Aquesta diferència és encara més gran en el sector de l’educació, un dels últims classificats al rànquing del Mobile i un dels primers al rànquing del 4YFN. Els emprenedors catalans que participen en aquest congrés aposten especialment per les aplicacions i plataformes centrades en aquests dos àmbits d’interès social.

Del sector de la salut, una de les assistents és WeFitter, una apli que es connecta amb les polseres i altres dispositius de seguiment de l’activitat física i que incentiva els usuaris a ser constants. També hi va People Who, una plataforma que permet als pacients que tenen la mateixa malaltia compartir experiències entre ells. Del sector de l’educació, hi ha diverses aplicacions de missatgeria instantània dissenyades específicament perquè les escoles es comuniquin amb les famílies, i també plataformes com Afterscool, un marketplace d’activitats extraescolars.

Un altre àmbit que destaca especialment al 4YFN és el de la cultura i els videojocs, en gran mesura gràcies a l’espai que ofereix, per segon any consecutiu, l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) sota la marca d’internacionalització Catalan Arts. La llista d’empreses participants, que ronden la quinzena, inclou des de l’empresa de big data i intel·ligència artificial per a editorials Tekstum Solutions fins a la creadora de jocs educatius per a nens Tap Tap Tales.

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

PUBLICITAT
incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

PUBLICITAT
Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

PUBLICITAT
Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça